L’atemptat d’ETA a Madrid ha trencat les esperances, almenys inicialment, en el procés de pau que s’havia iniciat. Malgrat aquesta primera impressió, desitgem i hi posarem de la nostra part tots els esforços perquè el procés de pau, malgrat tots els obstacles que es puguin trobar en el camí, continuï i arribi al tant desitjat final de la irracional violència etarra. Amb tot, la reacció del govern espanyol davant l’atemptat criminal d’ETA, tancant-se a possibles negociacions futures amb l’organització armada, és comprensible des del dolor per les víctimes i des de la desconfiança que ha generat la ruptura unilateral de la treva permanent de les accions violentes que ETA havia decretat fa més de nou mesos.

És més: la responsabilitat de les accions violentes i dels seus resultats són únicament responsabilitat dels seus autors. Cal condemnar-ho amb tota la força que dona la legitimitat democràtica i l’estat de dret.

Tanmateix, passada aquesta reacció inicial, esperem que el procés de pau continuï i no s’estronquin els intents d’arribar a una solució dialogada al fenomen de la violència al País Basc. Les veus que arriben del País Basc així ho reclamen. Malgrat el que puguin dir els sectors polítics, mediàtics i judicials més ultraconservadors. Per veure els fets amb una certa dosi d’optimisme, encara que sigui petita, caldria recordar que, en un context similar, el de la pacificació de l’Ulster, l’IRA va atemptar de forma sagnant contra la City de Londres i malgrat això no s’evità un desenllaç pactat al conflicte.

El govern espanyol ha de valorar, doncs, els gestos i renúncies que durant mesos ha fet l’organització armada, aparcant qüestions fins fa poc innegociables com la territorialitat o l’autodeterminació, mentre que per part de l’Estat, condicionat per la pressió conservadora, no s’han concretat ni tan sols gestos emparats per la legalitat i la legitimitat democràtica, com l’apropament dels presos, que sens dubte haurien millorat el clima de diàleg.