Finalment, el Tribunal Suprem ha ordenat enderrocar la reforma del teatre Romà de Sagunt. Després de molts anys de batalla mediàtica, política i judicial, de dreta valenciana es troba amb un problema que ella mateixa, irresponsablement, ha creat i alimentat durant tots aquests anys. Cal no oblidar que el propi Zaplana feia campanya electoral dient que enderrocaria la rehabilitació del teatre, i que el diari Las Provincias hi dedicava rius de tinta.
Però una vegada al poder, els propis instigadors de la campanya contra el teatre van tenir clar que la demolició era la pitjor de les solucions i han estat desviant l'atenció fins avui. Però quan un juga amb foc corre el risc de cremar-se. I això li ha passat ara al PP valencià amb aquest afer.

La rehabilitació del teatre, certament invasiva però de gran qualitat arquitectònica, corresponia a una concepció moderna del patrimoni històric que buscava atorgar una funcionalitat renovada i posar en valor unes runes que havien sigut ja transformades per repetides intervencions més o menys afortunades. I és que la visió conservadora i romàntica que enyora les runes tal i com es trobaven abans de la intervenció de Giorgio Grassi i Manolo Portaceli pretén ignorar que en realitat, aquestes guardaven ja molt poca relació amb el llegat romà.

Avui serà Sagunt qui pagarà la factura de tanta irresponsabilitat. Malgrat la seua infrautilització, durant aquests 17 anys el teatre romà de Sagunt s'havia convertit en un pol d'atracció cultural molt important. I una ciutat com Sagunt, que ha patit la reconversió industrial, trobarà a faltar el teatre.