Barcelona · S'acosten les eleccions al Parlament de Catalunya, a celebrar la propera tardor, i sembla possible la multiplicació dels partits o agrupacions que hi poden participar amb resultats positius, cosa que produiria un notable augment dels grups de l'hemicicle català.

Ja que als sis que actualment tenen escons: CiU, PSC, ERC, PP, ICV i Ciutadans, s'hi podrien afegir la gent de Reagrupament, amb Carretero i Laporta, si aquesta no comet la bogeria de fundar el seu propi partit; el grup espanyolista de Rosa Díez; l'agrupació xenòfoba de l'Anglada, a més del possible grup de la dreta catòlica de l'inefable Montserrat Nebrera. Amb el supòsit difícil però possible d'un futur Parlament de 10 grups, que produirien grans dificultats per la governabilitat del país, ja que la matemàtica electoral, al ser tan plural complicaria seriosament la possibilitat d'aconseguir una coalició amb capacitat per dirigir el país.

Això ens ha de fer reflexionar a tots. Preferentment als partits polítics, especialment els consolidats, no els sobrevinguts o de possibles opcions personals arribistes, per dedicar-se a treballar per solucionar els problemes que té al ciutadania, deixant de banda les picabaralles tavernàries que moltes vegades embruten la vida política del país, tractant temes que no tenen cap interès. També els comunicadors tenen la seva part de responsabilitat per no crear un alarmisme social que provoca l'augment, dia a dia, de la dita desafecció dels electors.

Les divisions i la fragmentació política típica de la cultura llatina no afavoreix el desenvolupament dels pobles, sobretot en uns moments de crisi política com l'actual. Itàlia no és el millor exemple per copiar, hem de mirar els països seriosos del món occidental, com Anglaterra, Alemanya, etc., en els quals són dos, tres o com a màxim quatre els partits que regeixen realment la vida dels seus estats.