Sobre la posició de la Conferència Episcopal Espanyola respecte al diàleg amb ETA, i, per descomptat sobre d'altres temes, ja s'han dit moltes coses. En el cas de la negociació amb ETA ho han arribat a qualificar d'immoral. Es veu que tots els presidents del govern espanyol des de la recuperació de la democràcia han estat uns immorals. Però no només ells. 


Els bisbes Uriarte i fins i tot Blázquez, també ho han estat. No cal dir que el reverent protestant Harold Good i el sacerdot catòlic Alex Reid que confessava: "Vaig dir-me: haurem de fer alguna cosa; tenim responsabilitat, podem parlar amb l'IRA, l'IRA ens respecta. Per començar voldríem aconseguir que aquest conflicte deixés de ser armat". L'única moralitat que defensen en Rouco, en Cañizares, en Martínez Camino i companyia és la que va representar els quaranta anys de connivència amb el règim franquista. 

Sort n'hem tingut de l'Abat de Montserrat, perquè la posició de la Conferencia episcopal catalana -que encara no existeix com a tal, estimat Dr. Deig - ha estat força aigualida. Ja fa anys que una bona majoria dels què ens confessem cristians sabem que la posició de la jerarquia eclesiàstica, en comptes d'afavorir la difusió del missatge evangèlic, més aviat l'entorpeix. Malgrat això, cada nova iniciativa en aquest sentit no deixa de sorprendre'ns.