L’Estatut aprovat al Congrés culmina la retallada acordada per Mas i Zapatero. El no d’Esquerra vol ser coherent amb la defensa del text aprovat pel Parlament i amb les aspiracions de la gent que es va manifestar el 18-F i que demanava fermesa a Esquerra malgrat les pressions i amenaces de tot signe per capgirar el sentit del vot. Sense canvis substancials Esquerra no es mour&ag L’Estatut aprovat al Congrés culmina la retallada acordada per Mas i Zapatero. El no d’Esquerra vol ser coherent amb la defensa del text aprovat pel Parlament i amb les aspiracions de la gent que es va manifestar el 18-F i que demanava fermesa a Esquerra malgrat les pressions i amenaces de tot signe per capgirar el sentit del vot. Sense canvis substancials Esquerra no es mourà. Moltes coses s’han perdut de l’Estatut aprovat pel Parlament però, com els manaments, es resumeixen en dos: l’ànima i la cartera, la nació i el finançament. No ens sentim representats, en una qüestió fonamental pel futur de Catalunya, i que Esquerra ha liderat en solitari durant anys fins a situar-la en el frontispici del Pacte del Tinell, per l’interès de Zapatero de tancar la qüestió quan abans millor per culpa de la pressió política del PP ni pels problemes personals del sr. Mas, àvid de recuperar el protagonisme i la centralitat política perdudes a Catalunya i a Espanya.
El projecte d’Estatut de 2006 és millor en molts aspectes que l’Estatut vigent, però cal tenir en compte que el text vigent des de 1979 es va aprovar després de quaranta anys de dictadura. Ara, després de trenta anys de democràcia, no s’ha acceptat un model d’estat plurinacional. Zapatero té el nostre futur a les seves mans durant el tràmit al Senat. Catalunya ja va ser molt generosa el 1979 amb la democràcia espanyola perquè va preferir estintolar les institucions democràtiques abans que el seu propi futur. Ara sembla que ens haguem de sacrificar novament i que els bascos en poden treure més profit. Si fracassem, ningú no ens podrà retreure el fet d’haver-ho intentat. El tripartit i el Tinell té tanmateix llarga vida si Zapatero i el PSOE ens deixen tranquils.
