La direcció d’ERC s’ha reunit i ha decidit que cal tornar a la gent, a aquella que els va votar el 2003, i posar el comptador a zero. Però a la vida les coses no són tan fàcils. Perquè si bé la tasca de molts quadres d’ERC al Govern ha estat altament positiva, en conjunt ERC no ho ha fet bé. És cert que ha rebut de totes ban La direcció d’ERC s’ha reunit i ha decidit que cal tornar a la gent, a aquella que els va votar el 2003, i posar el comptador a zero. Però a la vida les coses no són tan fàcils. Perquè si bé la tasca de molts quadres d’ERC al Govern ha estat altament positiva, en conjunt ERC no ho ha fet bé. És cert que ha rebut de totes bandes, però això ja calia esperar-ho: o és que es pensava que li posarien en safata trencar el marc institucional espanyol?
El 2003 Esquerra no va escoltar els qui advertien que els mancava preparació i que s’havien d’envoltar de professionals competents, i en poquíssim temps va adquirir una sèrie de vicis letals. El vici del sectarisme, bandejant gent vàlida per tenir la més mínima discrepància. El vici del caïnitisme, que en àmbits com Joventut ha estat grollerament sagnant. El vici de la incompetència, pensant-se que tot aquell qui es digués patriota ja era prou competent. I el vici del tacticisme mal après, tan practicat a Madrid i que ha tingut com a resultat tornar amb les mans buides dos anys i mig després, tot tambalejant davant del referèndum.
Ara diuen que, novament, volen tornar a la gent, i és una bona notícia. Al país li cal un projecte polític independentista democràtic i net de retòrica buida. Però no es tornarà a la gent sota la pretensió que tothom oblidi. No oblidaran els qui esperaven que el pes decisiu al Parlament i al Congrés servís d’alguna cosa en la reforma estatutària. No oblidaran els qui van patir la intrusió grollera del partit en les decisions de govern. No oblidaran aquells professionals honestos, militants i no militants, que van ser amenaçats injustificadament per Vendrell i les seves cartes i trucades, per molt que ara incomprensiblement ho vulguin tapar.
Si de veritat ERC vol tornar a la gent, li caldrà fer una cura d’humilitat i d’autocrítica que, de moment, no es veu per enlloc. Ja no val repetir allò de les mans netes i l’equidistància sense més. I si finalment tan sols vol fer una fugida endavant, tristament, lapidarà per molt temps gran part de la confiança que havia generat la tardor del 2003, quan després d’anys i anys d’espera molts anhelaven una nova forma de fer política.