L’alta abstenció registrada a les eleccions municipals del 27 de maig podria resultar saludable si es convertís en el punt de partida d’una anàlisi oberta i intel·ligent. S’ha fet més evident que la ciutadania no confia prou en uns partits polítics més interessats en les seves petites avarícies de poder que en l’exercici dels lideratges morals i polítics que necessita el nostre país. Per altra part sembla que ja no satisfà ningú que els polítics prometin bona gestió però que desdibuixin el model de ciutat i de país que proposen. Ni la insistència en les micromillores urbanes ni les declaracions genèriques sobre la necessitat d’unes bones infraestructures no poden satisfer uns ciutadans que saben que aquest país ha de resoldre qüestions bàsiques d’identitat i de sobirania política. La nostra societat espera que des de la política municipal i nacional es treballi eficaçment per donar respostes serioses als problemes fonamentals:  el bloqueig de l'autogovern de Catalunya que es manté malgrat el tarannà inicialment obert del govern del PSOE, la permanència d'un marc financer injust de tipus colonial, l'afebliment de la comunitat lingüística catalana amb la trampa de la cooficialitat del castellà i els limitats poders en relació a les noves immigracions. Si és veritat que no tot es pot fer des de les institucions polítiques, seria un error pensar que els desvetllaments de la ciutadania s'han d'articular des de la societat civil al marge dels partits polítics i de les estructures de poder.

S'hauria d'aconseguir un bon consens entre els partits nacionalistes catalans i un sistema d'aliances que en sigui la traducció coherent. S'haurien de desacreditar les formacions polítiques sucursalistes, tant si són de dretes com d'esquerres. S'hauria d'aconseguir eixamplar el front nacionalista català amb persones que procedeixen d'àmbits aliens a la tradició catalana. S'haurien de dissenyar estratègies que, més enllà de la bona gestió, aconseguissin progressos en les llibertats nacionals. S'hauria d'establir una concertació sistemàtica entre el món polític i la societat civil en una perspectiva nacional compartida. S'hauria de fomentar el combat intel·lectual i mediàtic desacomplexat a favor de l'autodeterminació de Catalunya.

Penso que els ciutadans anirien a votar massivament si els partits polítics aparquessin els seus legítims interessos gremials i canalitzessin els desvetllaments que han tingut lloc aquests darrers anys. No sé si convindria rellevar els líders dels nostres partits però crec que no es pot continuar amb uns plantejaments que van ser útils els anys de la transició política espanyola però que ja no valen per la nova etapa que s'ha d'obrir si Catalunya no vol desaparèixer com a nació. Em sembla que la majoria de ciutadans aspiren a una altra transició i que no la consideren gens utòpica.