Barcelona ·
Sempre se'm fa difícil valorar els consellers que ocupen el govern. Tinc tendència a no valorar les persones sinò les actuacions i, per tant, hauré d'esperar una mica per a fer-me un criteri. Cal dir, no obstant això, que, per raons ben diferents, el nomenament dels consellers del primer govern d'Artur
Mas que m'han causat una certa sorpresa són els de justícia, sanitat i cultura, tot i reconèixer que efectivament el president ha intentat allò d'"el govern dels millors".
Un dels consellers que, com a persona, em mereix confiança és el d'economia i, en canvi, per ser fidel a les meves preferències -valoro més les actuacions en comptes de persones-, em trobo en aquest cas amb una limitació important: no sóc capaç de saber quines són les actuacions adequades i justes per sortir de la crisi econòmica sense castigar els sectors més febles de la nostra societat.
Deixeu-me posar un parell d'exemples. Segons les dades de la OCDE la pressió fiscal a l'Estat Espanyol és del 30,7 % respecte al PIB i està al setzè lloc després de països com Dinamarca, que està en el 48,1 %, i Suècia, Itàlia, Bèlgica, Finlàndia, etc. I segons la darrera enquesta del CIS el 54,2% dels ciutadans pensen que paguem massa impostos. Com es farà per recaptar els recursos necessaris i amb criteris justos i, al mateix temps, mostrar que es fan servir en benefici dels ciutadans? Aquest plantejament també inspira el pacte fiscal o el Concert Econòmic?
Deixeu-me posar un exemple de caràcter més anecdòtic. En menjar-me amb la família el tortell de Reis vaig recordar que, segons em varen informar de bona tinta, aquesta setmana passada es descarregàven al moll de Barcelona contenidors que venien de la Xina amb fabetes i reietons que es vendrien als pastissers. Encara que ja sabem que paguen uns salaris molt baixos, es possible que surti a compte comprar aquestes andròmines a la Xina, un país que es troba a milers de quilòmetres del nostre?
No sé si tindré prou criteri per saber si s'està fent la feina ben feta però estic segur que caldrà diàleg i debat seriós perquè entenguem, en cada cas, quina és la política adequada. En qualsevol cas allò que sembla evident és que la possible millora ecònomica passa pel control dels propis recursos des de Catalunya.
