Miquel Sellarès · Molts hem , en determinats moments dels governs de Tarradellas, Pujol i Maragall, callat perquè tenim clar que per sobre de tot hi ha el respecte a les nostres institucions nacionals.

I més si tenim en compte els anys i els esforços que han calgut per prestigiar la Generalitat i la figura del seu màxim representant.

Així no puc titllar més que d'intolerable que l'eurodiputat Ramon Tremosa hagi escrit que "Montilla és el president que Franco somiava per a una Catalunya en democràcia".

Tremosa hauria d'entendre que José Montilla és per davant de qualsevol altra consideració el t el nostre president. Un president que personifica el paradigma de l'èxit d'una doctrina i d'una estratègia que han fet possible persones com Cipriano García, Josep Benet, Paco Candel o el mateix president Pujol. Un home que va arribar com a immigrant a Catalunya n' ha acabat sent la seva màxima representació. En definitiva el triomf de la política d'una Catalunya un sol poble.

I és clar que hom pot estar en contra de la forma de governar o de la ideologia del president de la Generalitat i evidentment és ben lliure de manifestar que en voldria un de diferent. Però alhora s'ha d'anar molt en compte per mirar de no dividir el país perquè Montilla, que evidentment no és precisament un "abertzale" , si que ha defensat en tot moment la dignitat de la nostra nació i n'ha defensat les seves institucions, els seus símbols i la seva llengua. Precisament en el cas de la defensa de la llengua catalana s'ha mostrat ferm davant els viscerals atacs per part del PP i Ciutadans . I aquest exemple de fidelitat al nostre país i a la nostra llengua em mereixen un gran respecte perquè han permès barrar el pas a certes idees que només buscaven trencar la convivència entre part de la població de Catalunya d'origen espanyol i els que som nascuts al Principat.

Artur Mas ja ha anunciat que la intenció de la seva formació és fer una campanya en positiu i allunyada de la crispació d'altres comicis. Si realment aquesta és la intenció de CiU, Mas fent rectificar a Tremosa donaria un bon exemple en aquest sentit i demostraria que certes formes del passat no es volen tornar a repetir.