Barcelona · La perplexitat que diuen que ens amara corre el risc de fer-nos col·lectivament més relativistes.  No dic que, en determinats casos,  una certa dosi de relativisme no pugui servir de vacuna de frustracions o temptacions excloents. Però no pot ser mai l'excusa que ens empesquem per no reconèixer les dificultats en que ens trobarem en un horitzó a curt i mig termini, ni tampoc l'excusa per la resignació, la rendició.

"Quan la guineu no les pot haver, diu que són verdes", ens recorda un vell adagi popular. s per això que, ens temps d'incerteses,  cal recórrer a allò que és essencial en el nostre pensament polític. I, encara avui, la manera més fàcil, senzilla i eficaç de garantir no només la supervivència nacional sinó la seva plenitud és disposar d'un estat que la defensi, l'empari i la projecti arreu. Per més difícil o llunyà que ens pugui semblar, l'objectiu és aquest.  Ara bé, una cosa és fixar un objectiu i una de molt diferent  és plànyer-se tot el dia enyorant un futur que encara no ha arribat. Paul Auster deia fa pocs dies que els EUA van ser una idea, i que gent diversa, d'aquella idea en va fer un país. Aquesta ha de ser la nostra obsessió: tenir una idea de Catalunya i convertir-la en un país.