Barcelona · La darrera roda de premsa de la selecció espanyola de futbol ha tornat a evidenciar que Espanya ens menysprea o, dit d'una manera millor, Espanya no vol ésser allò que a molts catalans els hi agradaria que fos: un estat plurinacional, plurilingüístic i pluricultural, on la nació catalana tingués el seu pes, el seu reconeixement i la seva llengua, cultura i identitat fos respectada i entesa. En un moment de l'esmentada compareixença, el futbolista andalús s'ha indignat perquè en Gerard Piqué, amb qui feia conjuntament la roda de premsa, ha respost en català una pregunta del periodista de Televisió de Catalunya Sebas Guim.

s d'una evidència clara i meridiana -per la resposta i l'actitud del defensa- que l'ús de la llengua catalana molesta al jugador del Reial Madrid. Aquest és el fet constatable i que denota, reflexa una realitat que, avui en dia, existeix a Espanya: que es troba bé, còmode com està, com està configurada i que no vol o no té cap mena de necessitat de canviar, diguin el que diguin alguns cants de sirenes que vénen de la perifèria de l'Estat.

A Suïssa, a la seva selecció nacional -que per cert va guanyar el seu enfrontament amb el combinat espanyol al recent Mundial de Sud-àfrica-, hi han jugadors provinents dels diferents cantons que formen el país. A les convocatòries, als entrenaments, cada jugador empra la seva llengua i és molt respectuós amb les llengües que usen els altres companys de selecció. Suïssa és un estat federal i, en aquest ordre de les coses, està a anys llum d'Espanya. Potser aniria bé que Sergio Ramos coneixes aquest fet, aquesta situació. Els esportistes, així com la resta de personatges públics haurien de donar exemple, per tal que la gent del carrer si pogués emmirallar i actuar de la mateixa manera. Amb actituds, comportaments, respostes d'aquesta índole l'únic que es provoca, que es genera és agreujar, encara més, la situació d'incomprensió, de menyspreu, de no acceptació de la realitat catalana.

Espanya ens menysprea, no ens entén, no ens accepta i, més enllà d'això, no té cap motiu per canviar. Els catalans hem esmerçat molts esforços per redreçar, canviar aquesta situació i de res ens ha servit. De proves n'hem tingut, en tenim i en continuarem tenint. Negar-ho és no voler acceptar la realitat i cercar evasives. Per tant, només hi han dues vies, dues alternatives possibles: acceptar el sotmetiment, el menyspreu, la falta de respecte, reconeixement... fins a esdevenir residuals, marginals i acabar assimilats. Una decisió del tot legítima. O, assolir l'altra opció, ser valents i fer un pas endavant per tal d'estar al mateix nivell que Espanya, és a dir, esdevenir sobirans en el marc de la Unió Europea. Qualsevol altra fórmula, qualsevol altra proposta és fer foc d'encenalls, és malgastar el temps, fer demagògia i no expressar clarament que ja els hi està bé l'status quo actual.