No m’agrada la situació actual del país. No m’agrada que l’acord pel qual es va aprovar el projecte de nou Estatut ja no valgui gairebé per a res. No m’agrada que s’hagi decidit prendre en consideració la proposta-insult del ministre Solbes, que menysté de manera absoluta la proposta del Parlament de Catalunya. No m’agrada la v No m’agrada la situació actual del país. No m’agrada que l’acord pel qual es va aprovar el projecte de nou Estatut ja no valgui gairebé per a res. No m’agrada que s’hagi decidit prendre en consideració la proposta-insult del ministre Solbes, que menysté de manera absoluta la proposta del Parlament de Catalunya. No m’agrada la verborrea que s’amaga darrera d’un títol de drets i deures que encara no entenc per què és a l’Estatut que cal aprovar a Madrid, i que es posa al mateix nivell d’importància que d’altres qüestions pròpies de l’Estatut, i que sí que en són nuclears. No m’agrada, per tant, fer passar per Madrid el que no cal. No m’agrada que es confongui la gent, fent veure que l’Estatut és una mena de constitució catalana, quan no ho és: la constitució es fa en període constituent, i aquest encara no ens ha arribat, desgraciadament. No m’agrada que els polítics catalans oblidin que les nostres institucions tan sols tenen valor si nosaltres els donem el màxim valor, i per tant voldria veure un Parlament en ple defensant el que tan laboriosament s’aconseguí el dia 29 de setembre. No m’agrada veure com es fa veure que es negocia el que no és negociable: un acord votat pel noranta per cent dels representants del poble de Catalunya. No m’agraden moltes coses de les que passen i malgrat tot encara crec que hi ha esperança perquè m’agrada pensar que encara hi ha polítics nacionalistes amb qui podrem plantar cara de manera intel•ligent a Madrid. Perquè m’agrada saber que hi ha polítics disposats a negociar a partir del que creiem, sense renunciar al que no podem ni plantejar-nos renunciar: la Nació, el finançament, els drets històrics, el blindatge de competències. M’agrada conèixer gent de tot arreu que ens demana que siguem conseqüents, que aguantem amb fermesa, que no ens ve d’aquest Estatut, per molt consensuat i bo que pugui semblar l’arribar finalment a qualsevol mena d’acord tan sols per salvar la fotografia. M’agrada saber que som cada vegada més els que no sabem veure un país en mans dels qui creuen en l’existència d’una nació gran que dóna sentit a Catalunya tal i com la coneixem avui.