Barcelona · Laia Bonet diu a El País: "L'Estatut continua essent un instrument d'autogovern incomparable; la sentència ha afectat les coses pràctiques menys del que alguns diuen."Coincidint amb aquestes declaracions, la Revista Catalana de Dret Públic ha publicat

un monogràfic sobre la sentència, i la veritat és que els nombrosos catedràtics que hi escriuen ho veuen d'una altra manera. Alguns exemples:

"A l'Estatut es plantejaven tres o quatre qüestions transdendents: la definició de Catalunya com a nació, la defensa de l'ús públic i privat de la llengua catalana, el blindatge de les competències i la determinació d'algunes pautes que fixessin criteris per al finançament. Aquestes qüestions han estat laminades." (Miguel A. Aparicio)

"La sentència buida de contingut l'Estatut, allà on el té." "Totes i cadascuna de les intencions de la reforma quant al reforçament de l'autogovern en perspectiva competencial han estat descavalcades. S'ha tornat, amb sort, a l'Estatut de 1979." (Mercè Barceló)

"La sentència desactiva pràcticament totes les novetats que pretenia introduir l'Estatut en l'àmbit de les competències." (Carles Viver)

El pobre Estatut ja era poca cosa, però després de passar pel TC ha quedat desballestat. Incomparable? Jo el canvio ara mateix per l'Estatut basc de 1979.