Lamentablement, la irrupció del tripartit va paralitzar el constant creixement dels serveis socials a Catalunya. És cert que el pacte del Tinell, a les pàgines 38-41, proposa diferents mesures vinculades a l’atenció de les persones dependents. Entre les quals destaca “articular els drets i deures de la ciutadania per mitjà d’una Carta dels Drets Socials de Catalunya en el termini màxim de dos anys” i “elaborar una Nova Llei de Serveis Socials de Catalunya”, per poder desplegar la citada Carta.
El balanç, però, és dramàtic: no han fet ni una cosa, ni l’altre. Ara, de cop, ens trobem que la llei de dependència espanyola (el nom fa la cosa...) imposa un sistema d’ajudes, prestacions i serveis a les persones dependents (persones grans i persones amb discapacitat), que, per cert, en relació a les ajudes, prestacions i serveis que actualment hi ha a Catalunya, no suposa una millora.
Els milers de nous beneficiaris que es prometen, avui ja reben ajuts. A més, cal tenir en compte que la llei exclou a les persones amb discapacitat intel•lectual, no reconeix la llibertat d’elecció de les persones en matèria de serveis i prestacions, ridiculitza l’ajut dels familiars i no garanteix l’accés de les classes mitges a nous nivells de protecció. Argumenten que l’acceptació d’aquesta llei és necessària per disposar d’uns diners addicionals que aportarà l’Estat. A part que aquesta aportació dependrà del que es negociï cada any en els pressupostos (és a dir, no està garantida!), el TC ha establert que “l’Estat no pot utilitzar el seu poder de despesa per condicionar o mediatitzar l’exercici de les competències que tenen reconegudes les Comunitats Autònomes” (STC 13/1992). També s’ha argumentat que les persones amb situació de dependència no poden estar pendents de discussions competencials.
L’argument és exactament el mateix que ha utilitzat el PP en els últims quatre anys per negar la necessitat de fer un nou Estatut. A veure si encara els donarem la raó! El diputat d’ERC Joan Tardà, ha afirmat textualment que la llei preveu un “Consejo Territorial de Comunidades Autónomas y Estado, que serà la sala de màquines del sistema i una garantia per a les competències de Catalunya”. És a dir, manaran el Ministre del ram, els seus alts funcionaris i una llista interminable de consellers i conselleres del PSOE i del PP. Una manera ben curiosa de protegir l’autogovern de Catalunya i d’apostar per polítiques progressistes...
Darrera d’aquest cúmul de despropòsits que comporta la llei de la dependència espanyola, apareixen dues preguntes clau sense resposta: ¿com és que ERC no ha fet res a Catalunya sobre aquestes qüestions tant fonamentals i d’un marcat caràcter social –tenien la Conselleria de Benestar Social!-, i en canvi, es posa d’acord a Madrid sota el paraigua i el padrinatge del PSOE? ¿Perquè el PP hi acaba donant suport, i partits com CiU, PNB, EA o Nafarroa Bai no?
