Segons la teoria democràtica, una de les funcions essencials de les eleccions és donar la possibilitat a la ciutadania d'atribuir responsabilitats als governants per la qualitat de la seua gestió. Segons això, quan arriben les eleccions, el ciutadà valora el rendiment dels governants al capdavant de les institucions, i si aquest és positiu els premia tornant-los a votar mentre que si és negatiu, optarà per castigar-los triant una altra opció o passant a l'abstenció.
Evidentment aquesta no és l'única consideració que fan els ciutadans en decidir el seu vot, ja que les preferències ideològiques condicionen fortament el ventall de possibilitats que cada elector considera: un elector molt d'esquerres, per molt malament que governen les formacions d'esquerres, difícilment votarà a un partit de dreta. Podem dir que, en circumstàncies normals, el vot és fruit de l'acció conjunta d'aquestes dues forces: ideologia i gestió governamental.
Tanmateix, de vegades altres condicionants prenen tanta rellevància que impedeixen l'atribució de responsabilitats, i el sistema de premis i càstigs deixa de funcionar. Quan això passa, sovint és un símptoma d'una democràcia de poca qualitat. L'exemple més proper i clar, probablement siguen les eleccions municipals de 2003 a Galícia quan, poc temps després del desastre del Prestige, el PP va revalidar les seues majories en molts dels municipis més afectats per la marea negra.
Per què es donen aquestes situacions? Què fa que, davant d'una gestió clarament deficient, els ciutadans no siguen capaços d'emprar el seu vot com a mecanisme de control dels governants? Podem citar tres possibles causes: la primera és la presència de xarxes de naturalesa clientelar, capaces de condicionar el vot fins i tot per damunt de situacions evidents de mala gestió; la segona són dèficits en la informació política que reben els ciutadans i que els impedeixen d'avaluar correctament la gestió dels governants; i la tercera són problemes relacionats amb l'oferta política: si no hi ha cap formació que siga percebuda pels votants com a alternativa a la mala gestió dels governants, el càstig esdevé molt més difícil, especialment entre els segments de l'electorat més reacis a abstenir-se.
Caldrà estar molt atents als resultats de les properes eleccions generals, especialment en aquelles zones més afectades pel desgavell ferroviari, perquè sens dubte seran un bon termòmetre de la qualitat democràtica a Catalunya.
