Barcelona ·
Com qui desfulla la margarida, portem setmanes d'anades i vingudes sobre si cal proposar un referèndum a partir de la sentència (que tots suposem que serà negativa) del Tribunal Constitucional. El catalanisme somnia mentre dorm, dóna voltes al llit agafat a les quimeres de la vigília. Però cada dia que ens llevem necessitem respostes més clares que no pas les que estan oferint els partits.
Quan un partit polític amenaça amb un possible referèndum que ves a saber com i quan, està llançant una mica més de llenya al foc on cremen tots aquests somnis fatus que només neixen i moren de veritat als mitjans de comunicació.
Si hi ha algun partit polític que vol convocar un referèndum, que digui que ho farà, com i quan. No especulem si us plau. El drama del catalanisme és que ja fa temps que viu massa dels supòsits, esperant a redefinir-se i esperant a guanyar adeptes per a propostes més agosarades de les que s'atreveix a formular realment. Senyores i senyors: cal passar a l'acció, sigui quina sigui aquesta.
s molt probable que des de la societat civil sorgeixin iniciatives en forma de consulta. I també és molt probable que aquestes iniciatives comptin amb el suport d'alguns partits polítics i sobretot dels ajuntaments. Però aquest escenari ens condueix una altra vegada a la consagració del mite del català emprenyat, a la proclama de l'enfadós, a la protesta simbòlica, a la qual ens sumarem tots (només faltaria). Però que continuarà essent, a efectes pràctics, un plany sense fruits. I no hem de voler ser el club dels damnificats del TC. Som un país que té unes institucions, que es diuen de vocació nacional, perquè defensen els interessos d'un poble.
