En la darrera escola d’estiu de la Joventut Nacionalista de Catalunya, on vàrem debatre sobre el catalanisme polític al segle XXI, l’historiador Jordi Casasas ens va explicar que, des del segle XIX el catalanisme ha generat un discurs jurídic, literari, cultural i sentimental ple, d’estat independent. En canvi, el discurs polític, emmarat de pragmatisme, ha estat gairebé sempre el de pacte amb l’estat espanyol. Ell ens deia que és sobre realitats quan el llenguatge pren consistència.
El president Pujol sempre ens ha dit que, a part de polítics, els països necessiten poetes. Una de les causes per les quals hem arribat on som ara com a país és perquè ens governen polítics dolents, però potser també hem arribat aquí perquè fa temps que no tenim poetes. O dit tal com ho deia en Casassas: la majoria dels que han creat discurs jurídic, literari, cultural i sentimental en els darrers anys a Catalunya, no ho han fet amb l’esperit de pertànyer a una gran nació, moderna, que mira a Europa, sinó des d’una visió espanyola emmascarada de collonada progre, multiculuti i, sobretot, contraposant dreta i esquerra en cada justificació.

Això ens ha fet mal i existeixen els responsables. Ara, que sembla que tots tenim voluntat d’arreglar la situació podríem aprendre dels errors: tant els que insisteixen en posar èmfasi en la solució jurídica d’aquí 7 anys, obviant mentrestant que donen suport a un govern que elimina dia a dia el sentiment de nació en l’àmbit de l’esperit, dels poetes, allunyant-se de la realitat, com els que, amb l’excusa de posar els peus a terra més que ningú, mostren intencions de no voler avançar gens políticament.

Amb tot això, el lema que ha escollit la JNC per aquesta diada és SOM. Perquè som una nació i ho volem seguir essent. I perquè SOM la Joventut Nacionalista de Catalunya i conscients del que som, actuarem.