Els pitjors auguris s'estan complint. Després del trencament de la treva i dels primers atemptats sense víctimes –si exceptuem el de la T-4 de Barajas, anterior al trencament de la treva, on van morir dos equatorians tot i l'avís de col·locació de la bomba–, tot sembla indicar que ETA ha decidit tornar al pitjor dels escenaris de guerra i atemptar una altra vegada directament contra persones. En aquest cas, l'escolta d'un regidor socialista. Una estratègia que feia més de quatre anys que havia abandonat i que el frustrat procés de pau semblava haver arraconat per sempre.
Els qui crèiem que el cicle de la violència política havia arribat a la seva fi i que s'obrien perspectives d'una pau difícil però duradora, fruit del diàleg i el reconeixement dels drets nacionals del poble basc –amb la flexibilitat que semblaven aportar la negociació i les converses prèvies– ens vam tornar a equivocar. I som temptats novament per la desesperança.
Ara, però, és l'hora d'insistir-hi més encara: ETA ha de retornar a la treva i enfocar el procés cap al seu desmantellament, com va plantejar en les darreres fases de la treva segons la versió que en va publicar "Gara". I el Govern espanyol ha de posar tots els mitjans per fer possible el diàleg polític sense exclusions. L'estratègia de guerra i mort no porta sinó més dolor i injustícia. I els qui la pateixen més són els més indefensos, com en totes les guerres.
Sembla una utopia inassolible en les actuals circumstàncies, però és l'única perspectiva de pau sòlida i definitiva. El darrer procés de pau va ser molt difícil d'encarrilar i s'hi van dedicar molts esforços perquè se'n pogués esbrinar l'inici. Va fracassar. Però en la societat basca cada vegada són més i més diverses les veus que reclamen la pau, des de tots els sectors, començant per les dones d'Ahotsak –on hi ha abertzales i socialistes–, i seguint per grups organitzats com "gent gran per la pau", "artamugarriak" artistes per la pau, Lokarri, Fòrum de Debat Nacional i molts d'altres que reclamen la participació de la societat civil en la consecució de la pau. Cada dos dijous, per exemple, ciutadans i ciutadanes bascos es reuneixen al boulevar de Donosti en un cercle de cadires per reclamar que torni la negociació i el diàleg i acabi d'una vegada per totes la violència.
