Barcelona · Els que defensem el repte que inicià Esquerra l'any 2003, sempre hem dit que aquests anys serien transcendentals pel futur de Catalunya: des del canvi polític que suposà un govern d'esquerres i catalanista després de 23 anys de monopoli de la dreta regionalista, fins un bon grapat de lleis que han incrementat el benestar de la ciutadania, tot passant per l'elaboració de l'Estatut del 30 de setembre, que alçava com mai el llistó de lautogovern del nostre país.

Però, essent sincers, la transcendència històrica d'aquest canvi de rumb no la suposàvem tant profunda com ho evidencien el centenar de consultes convocades arreu del país en favor de la independència de Catalunya. Des de St. Jaume de Frontanyà fins a Barcelona, la ciutadania del nostre país està decidida a reafirmar democràtica i pacíficament la seva voluntat de saltar la paret de l'Estat espanyol. I aquest és el fet històric; des del setembre passat fins a l'abril del 2010, seran molts els i les catalanes que podran dipositar per primera vegada en una urna una papereta que diu SÍ a una Catalunya lliure i sobirana.

Però alhora, una papereta que diu SÍ a la democràcia, SÍ a la participació, SÍ a unes noves i millors regles del joc. Durant vuit mesos, poc a poc però alhora amb la força d'un tsunami, desenes de viles i ciutats d'arreu de Catalunya organitzaran la major festa cívica de la democràcia: una consulta popular, una enquesta no cuinada ni prefabricada on la ciutadania pugui decidir lliurement el futur del seu país. I això serà possible gràcies a la feina feta, a anys d'estirar el país cap a un embat amb l'Estat, de fer pedagogia entre la nostra ciutadania, d'haver posat sobre la taula una disjuntiva que no té retorn: o Espanya i continuar fent passes enrere, o Catalunya i mirar amb optimisme el futur.

I aquesta disjuntiva és la que fa especial el moment actual, és la que dóna aquest misticisme històric tant il·lusionant i engrescador que ens obliga a no deixar passar aquesta oportunitat. Som milers de dones i homes que amb fermesa i optimisme volem participar d'aquesta festa de la democràcia, volem ser partícips d'aquests mesos històrics per poder explicar als nostres fills i filles d'aquí uns anys: "l'estat propi que tenim avui es va començar a gestar en vuit mesos d'una onada sobiranista".