¿Algú, que no sigui un babau o un cínic rematat, pot dubtar encara que les lesions sofertes per Igor Portu, detingut diumenge a Arrasate per presumpta pertinença a ETA, i hospitalitzat a causa d'aquestes a l'UCI de l'Hospital Donostia, no li han estat produïdes pels maltractaments soferts mentre estava sobre la custòdia de la guàrdia civil espanyola, en règim d'incomunicació? Les evidències són tantes que ja el jutjat de guàrdia de Donostia ha obert diligències prèvies sobre els fets.
Precisament ahir, dimarts, vaig rebre el darrer butlletí (número 28, corresponent a aquest mes de gener) de Behatokia, Observatori basc dels drets humans (www.behatokia.info), on, a banda d'una informació sobre les referències a la tortura al Regne d'Espanya en el darrer informe d'Amnistia Internacional, n'hi ha una altra sobre la recent denúncia per tortures a un altre detingut acusat de pertinença a ETA, Gorka Lupiañez.
A aquestes alçades, dubtar sobre l'existència de tortures al Regne d'Espanya vol dir, entre d'altres coses, fer-ho dels informes d'organismes civils especialitzats (com Amnistia Internacional) o de les comissions depenents d'institucions internacionals (Consell d'Europa, Nacions Unides...) que vetllen pel respecte dels drets humans. La insistència d'aquestes organitzacions en la feblesa de les garanties que hi ha per als detinguts, que ens porta a qüestionar les qualitats democràtiques del Regne d'Espanya, i sobre la necessitat d'habilitar mesures concretes per esvair-hi qualsevol dubte sobre el respecte als drets humans, són arguments més que suficients perquè, quan parlem d'aquestes denúncies de tortura, dubtem ja no de la veracitat dels denunciants sinó sobretot de la sinceritat de les excuses que hi donen els governants espanyols.
El Govern espanyol –i els jutges– tenen en les seves mans tots els instruments que els dóna l'Estat de Dret (entre ells, el monopoli legal de la violència, que comporta el control de les policies) per combatre la tortura i els maltractaments dels detinguts. Si no ho fan és perquè els falta decisió política. Deuen creure, com George Bush, que la defensa de les llibertats –excusa per reprimir cada vegada més els oprimits en lloc d'ajudar-los a alliberar-se de debò de l'opressió– comporta retallar sense escrúpols les mateixes llibertats que diuen defensar. I és que, com deia en un dels seus llibres el malaguanyat jutge Joaquín Navarro –que va usar precisament els instrumens legals que tenia en les seves mans per combatre amb decisió la tortura quan feia de jutge al País Basc– no és el mateix un Estat de Dret (el franquisme també ho era, perquè aplicava –o no–les seves lleis, seguint els propis procediments jurídics) que un Estat democràtic.
Les recomanacions dels organismes que lluiten contra la tortura són diàfanes. Només cal que s'apliquin. Si Zapatero i Rubalcaba volen, en tenen un munt per anar posant en pràctica, començant per la supressió del llarguíssim període d'incomunicació que permet la legislació antiterrorista. Els diversos observadors internacionals hi han aportat les seves, moltes d'elles coincidents, en els corresponents informes i conclusions de les seves investigacions. Fins i tot hi ha una proposta de la Coordinadora Catalana per a la prevenció de la tortura, de desembre del 2006, i un document –també aprovat a Barcelona– que recull les conclusions i recomanacions a l'Estat espanyol de les organitzacions que van participar en les jornades de Barcelona, el 3 i 4 de febrer del 2006 (es poden trobar a www.prevenciontortura.org). Ningú, doncs, no pot al·legar ignorància al respecte.
