Barcelona · Els propers temps polítics hauran de ser de grans acords en els temes de país. En molts sentits, la legislatura que començarà després de les eleccions d'aquest 2010 ha de tenir més a veure amb els primers anys del govern Pujol, que no pas en la dinàmica final del seu mandat o amb la cacofonia del tripartit. El país té gana de consens polític per a superar la crisi econòmica, que demana anar cap una transformació a fons dels patrons de creixement. Tenim reptes socials com l'envelliment, les baixes taxes de natalitat o la immigració que demanen nous plantejaments. Les qüestions vinculades a la mitigació i adaptació al canvi climàtic són d'una enorme transcendència econòmica i afecten al model energètic i al model de creixement urbanístic. I determinats reptes vinculats al procés d'institucionalització de l'autogovern demanen acords de fons entre els grans actors de la política catalana. De manera molt singular em refereixo a la llei electoral. I probablement a l'organització territorial.

Els reptes són enormes i els esforços que se'ns exigiran com a comunitat nacional, formidables.

Fa temps que la política catalana pateix de tacticisme. N'estem pagant les conseqüències tots plegats. El país està instal·lat entre la perplexitat i la ràbia. Els demagogs de tota mena intenten pescar en aquestes aigües turbulentes. Els politics són considerats com un problema per l'opinió pública majoritària. Masses interrogants estan oberts sobre el futur més immediat.

Acords de país que han de pretendre canviar l'actual estat de les coses, i no fer veure que es fa sense realment fer res, són imprescindibles.

I tot plegat, en el context de l'esgotament i el cansament que es deriven de la nostra relació amb Espanya. Qualsevol proposta de reforma d'Espanya en clau federalista, qualsevol proposta seriosa basada en el dret a decidir, qualsevol aspiració a imaginar un futur menys dependent de Madrid tornen a demanar acords de fons. No parlo tant de la unitat que s'esgrimeix com una arma llancívola d'uns contra els altres, sinó en el fet de compartir horitzons comuns cap on transitar.

Tot indica que Artur Mas serà el proper President; des de CiU estem apel·lant a la necessitat de convocar una gran majoria i a fer un govern dels millors, més enllà de les sigles de partit. Sabem també que el país ha de girar full després de masses anys perduts. Som ja entrats al procés electoral que ens conduirà a unes properes eleccions. Ara toca fer balanç i presentar les alternatives, ben aviat tocarà remar plegats.