Res no justifica pedagògicament la introducció de més hores de castellà a l'educació obligatòria, com pretén el govern central amb un recent reial decret d’ensenyaments mínims.
Des del desconeixement de la nostra realitat sociolingüística, la ministra Cabrera va arribar a justificar la mesura adduint la necessitat d’assegurar el bilingüisme (!), tot i que, el que ha acabat sedimentant, en la pràctica, és un fals bilingüisme en què, mentre la immensa majoria de catalanoparlants parlen el castellà, no tots els castellanoparlants parlen el català.

No hi haurà doncs tercera hora de castellà. L’estructura horària es mantindrà igual que fins ara, com establia la normativa vigent des de 1992 i que desplegava la LOGSE, especialment pel que fa a les àrees de llengua. El decret català, i la resta de normes que el desplegaran segueixen l’estela dels aspectes més positius del model lingüístic de l’escola catalana en els darrers anys. Aquestes normes, d’acord amb l’Estatut, consagren el català com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament, garantint el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori, sigui quina sigui la llengua habitual de l’alumne en incorporar-se a l’ensenyament. I sobretot, introdueix, per primera vegada des del 1980, en una norma educativa, el concepte d’immersió lingüística.