Ara que iniciem el debat de com hauria de ser la campanya institucional de cara al referèndum de l’Estatut sembla que tots coincidim que el Govern hauria de fer una campanya neutral i divulgativa del contingut, afavorint la participació i evitant induir el vot en un sentit o un altre. És de sentit comú –i així ho estableix la llei- que les campanyes a Ara que iniciem el debat de com hauria de ser la campanya institucional de cara al referèndum de l’Estatut sembla que tots coincidim que el Govern hauria de fer una campanya neutral i divulgativa del contingut, afavorint la participació i evitant induir el vot en un sentit o un altre. És de sentit comú –i així ho estableix la llei- que les campanyes a favor d’un determinat sentit de vot en el referèndum corresponen als partits, i en cap cas al Govern. Sobre això, sí, hi ha acord. Ara bé, la proposta d’ERC d’establir comparatives entre els diferents Estatuts ha provocat una autèntic rebuig a les files de la resta de forces polítiques catalanes. Al nostre entendre, una campanya veritablement informativa no es pot limitar a explicar què hi ha en aquest Estatut quatre talles petit que sortirà aprovat de les Corts espanyoles, sinó que també cal explicar què és el que no hi ha, què és el que ha desaparegut en el tràmit final de la negociació. Per això caldria comparar-lo, no només a l’Estatut vigent, sinó també al que va aprovar al Parlament de Catalunya el dia 30 de setembre. Perquè tothom fos conscient de fins a quin punt s’ha passat el ribot, de fins a quin punt tots aquells petits avenços han quedat reduïts, en qüestió de mesos, a la mínima expressió, de fins a quin punt totes aquelles petites victòries han passat a engruixir la llista de petites derrotes.
Aquesta proposta no ha agradat a ningú, i fins i tot des de les files d’ICV Joan Boada s’ha afanyat a dir que l’Estatut aprovat pel Parlament el 30 de setembre va ser un text que va servir “de base” per a la negociació i que “ja no existeix” en termes pràctics. Potser, efectivament, algú voldria que no existís, algú voldria posar-hi terra a sobre, algú voldria que en un atac d’amnèsia collectiva, deixéssim de recordar-lo. Però existeix, i tant que existeix. I treballarem perquè sigui la referència en el proper referèndum.
