Barcelona · Els últims dies hem pogut veure com la corrupció política omplia les portades dels diaris de tot els país. Casos com aquest no ajuden al crèdit de la bona gent de tots els partits que compleixen a bastament les seves obligacions institucionals i públiques de forma honesta i constant. Vagi això per avançat perquè ningú dubti que un servidor creu en la política com a única eina que tenim les esquerres per transformar les societats (la dreta també té el poder econòmic) i perquè si no hi ha política, hi ha populisme, i si no hi ha polítics, hi ha dictadors, ambdues coses altament negatives per a la societat. Però també és cert que la gent d´Esquerra ens movem per uns interessos molt diferents als de la sociovergència imperant a casa nostra.

De fet, Esquerra és l'únic partit a Catalunya que porta anys en solitari demanant més transparència pel finançament dels partits, com ja vam fer l'any 1997 quan vam demanar al Congrés espanyol que es debatés una proposta sobre el tema en qüestió (proposta que va veure la llum anys més tard), l'objectiu de la qual era fer una llei per dotar de més control el finançament de les formacions i que alhora desapareguessin les donacions anònimes.

Aquests dies hem pogut veure com els opinants de la sociovergència s'esforcen en fer creure que el problema és a tots els partits, quan això no és cert. Hi ha un partit a Catalunya amb més de 70 anys d'història que no és d´eixe món, com deia Raimon. Que té un finançament transparent, que viu gràcies a l'esforç dels seus militants i dels seus càrrecs públics i, tot i que a voltes amb certa incomprensió, ens sentim orgullosos de ser així, de tenir un partit així, amb les mans netes i la paraula lliure, com molt bé vam dir ja fa uns anys i com molt tranquil·lament podem tornar a dir ara.