Barcelona · Gràcies a una edició especial del programa '59 segons' que emet Televisió Espanyola des de Sant Cugat, aquesta setmana hem pogut veure i escoltar el primer debat amb els candidats catalans al parlament europeu. Sovint parlem del país que voldríem o de com gestionaríem la llibertat i la independència que ens calen.


I precisament per això, avui m'agrada escriure de la realitat palpable, concreta i esperançadora que ens van oferir els tres candidats que representen forces polítiques catalanes no sucursalistes.

No entrarem ara amb les contradiccions actuals d'Esquerra i Iniciativa, ni amb les antigues de Convergència. Deixem els retrets de banda i centrem-nos en tres perfils amb una trajectòria i una discurs polític impecables. Cadascú en el seu lloc i cadascun d'ells representant un espai sociològic concret de la societat catalana.

En un moment en què els representants polítics passen hores baixes pel que fa a popularitat i reconeixement, trobem tres persones que fan de la política una eina de progrés i de transformació social al servei d'un país.

No deu ser casualitat que tots tres tinguin un clar i marcat perfil sobiranista i que tots tres estiguin d'acord en què el progrés i l'avenç de Catalunya passen per marcar un punt d'inflexió en les relacions polítiques entre Espanya i Catalunya. La força, la coherència i la lucidesa dels seus plantejaments contrasten amb l'espanyolisme tronat i caspós de Vidal-Quadras i contrasten també amb el socialisme d'enganyifa i submissió de Maria Badia.

Tremosa, Romeva i Junqueras representen una nova generació de polítics catalans. Una generació que viu més enllà dels partits i que construeix el seu discurs polític d'acord amb el batec d'una societat civil organitzada que reclama més del que ha rebut fins ara de la classe política catalana.

Tinc clar que Tremosa serà el clar guanyador de les eleccions, però també entenc que Romeva i Junqueras rebran el vot de càstig per les sigles que els toca representar. Però més enllà dels resultats en uns comicis, ens queda la satisfacció de veure com el futur prepara noms i estratègies que ens permeten, encara, confiar en la nova classe política catalana.

Veient-los parlar, i coincidir, cal recordar que representen formacions amb capacitat de configurar, juntes, una nova majoria absoluta al parlament de Catalunya.

Si per separat feien goig, no puc deixar de pensar què no podrien fer possible junts i amb un objectiu nacional clar i comú.