El grup Godó, amb el seu vaixell insígnia, el diari "La Vanguardia", que hauria de recuperar el seu nom real de "La Vanguardia Española", durant uns anys fou un model d'informació veraç i seriosa d'Euskadi. La seva línia editorial i col•laboradors ajudaren a fer entendre, sense demagògies, la realitat política i social de la nació basca. Però, d'ençà uns anys, els titulars i la línia informativa d'aquest diari semblen dictades per l'oficina d'agitació del ministeri de l'Interior. Caldria preguntar-se, qui inspira un tal Florencio Domínguez, suposat superexpert de la seva realitat basca. Però fins ara, "La Vanguardia", mai havia gosat a titular al més pur estil dels pitjors moments de "La Razón". Avui, però,  ho ha fet: "Imaz deja la política al perder ante el sector radical del PNV".

El lehendakari Ibarretxe, radical? Per aquesta definició, Zapatero i Rajoy que són? Els radicals espanyols. Qui diu i qui qualifica el sector radical? O és que per no ésser radical s'ha d'ésser una titella als serveis dels interessos "nacionals" d'Espanya.

Esperàvem que la "Brunete Mediática" entrés en acció. El lehendakari Ibarretxe estava acostumat a aquestes ofensives. Però que sigui la premsa seriosa "catalana" qui tergiversa la realitat basca és molt greu.

Al Regne Unit, una de les estratègies que van permetre el procés de pau va ésser el pacte mai escrit de Tony Blair amb la ràdio i la televisió pública britànica i els grups de comunicació seriosos per tal de fer possible, davant de l'opinió pública britànica, que s'avancés en la solució del conflicte d'Irlanda sense vencedors i vençuts. Seria important que "La Vanguardia" i altres suposats diaris seriosos reflexionessin. Si el PNB i el lehendakari Ibarretxe són els radicals d'Euskadi, què són Herri Batasuna i ETA? I com es pot obrir un procés per tal de solucionar el conflicte basc?