Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 13 de d'octubre del 2010 | 13:51
Opinió · Política

Quan els partits són els pitjors enemics de si mateixos

Barcelona · s de sobres conegut que la lògica associada al control intern dels partits polítics no sempre coincideix amb la de les majories electorals ni la de l'hegemonia social. Certament, algunes vegades les coses que cal fer per guanyar eleccions i influència, i les que cal fer per controlar els partits internament, coincideixen. Són dues lògiques que, en certs contextos, poden ser complementàries: normalment -tot i que no sempre- els èxits electorals galvanitzen internament els partits o, si més no, ajornen els conflictes. Guanyar eleccions ajuda a assegurar-se suports interns.

Però tot sovint, aquesta coincidència no es produeix, i la lògica del control intern perjudica la de l'hegemonia social. Llavors els partits esdevenen els pitjors enemics de si mateixos, i entren en una espiral que és molt difícil d'aturar: uns mals resultats, o males perspectives afavoreixen la contestació interna, que porta el partit a una situació convulsa. Sovint, el sector dominant hi respon amb una bunquerització al voltant d'un reduït nucli dirigent, i hi solen seguir escissions, baixes i la marginació de persones destacades que estan fora del nucli més proper a la direcció. Els partits, en aquestes condicions, deixen de ser atractius, perden capacitat d'influència social, tenen cada vegada més dificultats per teixir complicitats fora de les seues files i, al remat, pateixen retrocessos electorals que poden generar noves fissures al nucli dirigent i reproduir l'espiral descrita. Fins on? s difícil de dir-ho, però algunes experiències (com la del PSPV) apunten a que la degradació dels partits pot cronificar-se.

En moments de dificultat, doncs, no sembla bona idea mirar-se el melic. Ni alimentar guerres internes, ni blindar un nucli de fidels, ni llençar arengues a les pròpies tropes, ni perdre amplitud i diversitat, ni col·locar en llocs destacats exclusivament gent que ha fet mèrits interns però que té poca o nul·la projecció exterior. En definitiva, no és bona idea deixar que la lògica interna predomine sobre la lògica externa, perquè normalment són antagòniques.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de
Opinió · Política catalana
Dos judicis... o un?
Opinió ·
Viatge a la pròpia responsabilitat
Opinió · Política
La llengua un objectiu prioritari
Opinió · Societat civil
Mobilitzacions virtuals
Opinió · Política
TV3PV: qui pagarà la multa?
Opinió · Política
Política exterior
Opinió · Política
La fermesa de Felip Puig
Indica publicitat