Existeix una abstenció permanent estructural de gent que no vota mai a Catalunya, es troba al voltant del 25% de l’electorat. Causes: manca de civisme i de sensibilitat política. Existeix fins un altre 25%, aproximadament, que vota de forma intermitent per motius diversos. La majoria d’analistes estan d’acord en considerar com a causes principals de l’abstenció en les darreres eleccions el desinterès i la protesta, en especial per la desvalorització dels polítics.
Però, perqué l'abstenció presenta cotes molt més altes a Catalunya que en altres comunitats, amb una diferència superior al 20%? Només es possible una resposta . Existeixen a Catalunya causes específiques. No es pot negar que el desinterès ha estat un fort motiu d'abstenció sobretot en àrees de baix nivell escolar. No ha existit un "ring" on uns púgils lluiten ni cap debat capital. Però, la causa més important és el desinterès i indignació del ciutadà davant del procés sofert pel vigent Estatut. Per a comprender-ho cal seguir l'iter mental d'un català deloròs pel dret de decidir nacionalment i l'esdevinador de la terra. Observa: com és convocat a les eleccions al Parlament de Catalunya, el 2003, per a aprovar un nou Estatut de Catalunya amb l'objectiu de millorar l'autogovern i dotar-lo de les eines necessàries per a poder servir els interessos de la societat catalana. Com aquest Estatut, aprovat pel Parlament el 30 de Septembre de 2005, amb el vot de més del 90% dels representants del poble català és retallat per les Corts espanyoles i ara ,encara, plana sobre l'Estatut l'amenaça de diluir-lo per part del Tribunal Constitucional. Com a Madrid tota demanda catalana, sia sobre l'Estatut, l'Aeroport del Prat o les inversions en infraestructures de RENFE, es mira amb prevenció, quan no amb menyspreu, si colisiona amb els seus interesos materials. Com Madrid es proclivi a adoptar cualsevol pretexte per ajornar tota decisió específica que millori el benestar i l'autonomia dels catalans. Recordi's les rodalies de RENFE. El ciutadà català arriba a la conclusió, que voti el que voti, les seves aspiracions seran ignorades. El final del seu iter es la decisió d'abstenir-se o votar en blanc.
Una comparaciò de les dades de participació i vots en blanc a Barcelona, on el fenómen és més acusat, de les eleccions al Parlament de Catalunya 2003 i 2006 i les municipals 2007 confirmen aquesta asserciò. Participaciò: 62,10%, 55,94% i 49,58% ; vots en blanc un 0,91%, 2,04% i un 4,05% respectivament . Es constata un creixement progresiu d'aquesta conducta a mesura que l'Estatut a cada bogada perd un llençol. El 2007 a Navarra i a Castella La Manxa la participació fou del 73,8% i d'un 74,20% i els vots en blanc 1,4% i 1,26% respectivament.
Generalment no s'actua assertivament abstenint-se o votant en blanc. Considero que qui calla no diu res, però ara aquesta conducta ha provocat una profunda reflexió en els partits polítics. Cercaran pouar en aquesta gran i eventual bossa de vots procurant satisfer les aspiracions dels ciutadans, que han anhelat convertir "el silenci en paraula".
