Barcelona · Una de les coses més sorprenents d'aquests dies al Parlament ha estat la reacció d'alguns partits en relació a l'acord de la Mesa del Parlament per a donar tràmit i possibilitar la discussió d'una proposició de llei -com es fa en totes- proposada en aquest cas pel Subgrup Parlamentari de Solidaritat en relació a la independència de Catalunya.

s tant sorprenent com simptomàtic i, de fet, costa d'entendre. A molts ajuntaments, o al propi Parlament, resulta que es pot parlamentar i discutir sobre milers de qüestions, algunes de les quals queden absolutament llunyanes en tots els ordres del que són les necessitats, problemàtiques i ambicions directes  dels ciutadans i del poble de Catalunya i, en canvi, es vol negar la possibilitat que el Ple del Parlament d'una nació pugui discutir sobre el seu destí col·lectiu, sobre el què, el quan i el com.

En una democràcia consolidada i en un Parlament no ha d'haver-hi cap por al debat, en tot allò que afecti o tingui a veure amb les inquietuds i ambicions dels seus ciutadans. I després del tracte que ens ha donat una interpretació -m'estalvio el qualificatiu- de la Constitució.

A nosaltres, a Convergència i Unió, no ens espanta el debat i menys sobre una causa tant noble per a tota nació, com és la independència del nostre país.  Altra cosa serà si estem d'acord o no, o hi estem més o menys, sobre el què, el quan i el com.

El debat reforça els fonaments de la democràcia, com també ho reforça ser coherents i actuar en conseqüència en relació als compromisos davant del poble de Catalunya. I això farem. Nosaltres vam parlar clar davant del poble de Catalunya i el poble de Catalunya va parlar clar. I és per això que ni defugirem el debat, ni res aturarà aquesta nova transició catalana cap el dret a decidir sense posar cap límit a les ambicions del poble de Catalunya. No ho aturaran ni aquells partits immobilistes, a qui simptomàticament els espanta aquest debat, ni aquells que volen anar a un ritme o fer-ho de tal manera que poden deixar la majoria pel camí.