Barcelona · Si el 2006 semblava una excentricitat el fet de crear un departament com el d'Innovació, Universitats i Empresa, el 2010 les càbales sobre les conselleries ja no són només sobre les persones que s'hi posaran al capdavant, sinó sobre les conselleries mateixes. Aquesta discussió sobre el format de les conselleries no és que sigui nova, però sí que ho és el fet d'unir temàtiques que aparentment estan allunyades entre sí. Ja sé que tot plegat ve de la necessitat de fer equilibris polítics, però em sembla que és una magnífica oportunitat per plantejar noves formes de governar. Per exemple, entenc que no seria cap bogeria pensar la cultura més vinculada a l'economia. O bé pensar l'educació més vinculada a la política universitària. O fins i tot vincular el medi ambient (més ben dit, la política de sostenibilitat) a l'economia o a les infraestructures.

Però no s'ha de pensar només amb la carcassa, sinó també amb el que conté. Francesc de Dalmases descrivia molt bé a l'ARA (12/12/2010), en el cas de la cooperació, els problemes de fragmentació i burocràtics que comporta l'organització governamental actual. I en podríem trobar altres exemples. La solució segurament no es troba tant en encertar la conselleria adequada, com donar cabuda a noves formes de governar. 

Cada vegada més, serà més profitós pensar el govern no tant en base a estructures feixugues, sinó en base grans eixos estratègics (educació, economia, sostenibilitat, innovació...) que incloguin àrees de gestió molt compactes en la definició de les seves funcions, i que permetin focalitzar clarament els objectius de govern. Aquestes àrees poden esdevenir agències quan es tracti de projectes de llarg recorregut (més enllà dels quatre anys de la legislatura). Però no s'haurien de concebre com estructures indestructibles, com ha succeït fins ara amb alguns organismes creats per impulsar determinats temes i que s'han enquistat en l'estructura burocràtica únicament amb funcions de repartidores de càrrecs.

Fa vuit anys, el Pla Governamental CAT21, impulsat pel que ara serà President de la Generalitat i aleshores Conseller en Cap, proposava introduir la transversalitat en la definició d'objectius de govern. Però la transversalitat ha estat superada per nous conceptes de gestió més àgils, flexibles i compromesos amb els objectius. Ara toca, més que transversalitzar, focalitzar les polítiques de govern, empetitir l'estructura, obrir-la als actors implicats i afinar els objectius. El govern dels "millors" no es pot fer sense adaptar les estructures per fer possible una "millor gestió".