Vaig assistir a la presentació del llibre de Duran i Lleida, “Entre una Espanya i l’altra”. Va ser un acte políticament important, que va sortir rodó. Va ser molt interessant tornar a veure en acció dos dels polítics amb més capacitat que ha produït Catalunya després de la transició. A més, era curiós veure compartir taula a Miquel Roca i Duran i Lleida, considerant les antigues discrepàncies i rivalitats, visibles consultant les hemeroteques.
Els dos van competir en la brillantor de les seves exposicions. Un Roca distès va presentar el llibre amb la llibertat que dóna no estar lligat als afers polítics diaris. I En Duran i Lleida va exposar d’una manera molt didàctica i sintètica els diversos apartats del llibre. No és un llibre de memòries, com acostumen a fer la majoria de les nostres personalitats. En Duran és un dels pocs polítics del país que pensa i escriu, exposa el seu ideari d’humanisme cristià sense por i sense concessions a la galeria. Recorda, a la seva manera, les actituds del president Pujol.
L’acte el va seguir un públic entregat, format bàsicament per militants d’Unió Democràtica, però també per representants de la societat civil i per un grup d’antics membres dels govern de CiU. Tot i la transcendència de l’acte, vaig sortir amb un cert neguit, que amb el pas de les hores es transformaria en sana indignació. M’explicaré. CDC estava representada pel passat, que formaven antics dirigents tan sòlids com Alabedra, Comas, Cuenca, Cullell, Homs, Hortalà i Molins, que amb la seva assistència recolzava el secretari general de la federació de CiU. Però on es trobava el futur de CDC? No vaig aconseguir trobar cap membre de l’actual direcció del partit, ni tan sols algun militant destacat.
Això em fa preguntar si la majoria del partit prepara el trencament de la federació, una hipotètica i improbable fusió per absorció o la total independència dels dos partits. També voldria saber si s’ha decidit abandonar el famós “terreny central” del president Pujol per escorar-se cap a un radicalisme més propi d’altres partits, idealment encisador, però que no és el que espera la majoria de la nostra gent, els votants de CDC.
