Si hi ha alguna cosa que els polítics ?tots- d?aquest país no han entès mai, és el paper o la virtut, si ho puc dir així, de la crítica. En el debat dreta - esquerra, la qüestió se sol plantejar en termes d?afectes i desafectes al partit. En el camp del nacionalisme català, sempre s?ha cantat la mateixa cançoneta: que si feies derrotisme desmoralitzador o que si practicaves un optimisme autocompla Si hi ha alguna cosa que els polítics ?tots- d?aquest país no han entès mai, és el paper o la virtut, si ho puc dir així, de la crítica. En el debat dreta - esquerra, la qüestió se sol plantejar en termes d?afectes i desafectes al partit. En el camp del nacionalisme català, sempre s?ha cantat la mateixa cançoneta: que si feies derrotisme desmoralitzador o que si practicaves un optimisme autocomplaent. Per això, que es desqualifiqui de manera genèrica l?actual crítica política a les ziga-zagues d?ERC esmentant una suposada tradició de ?plany derrotista de matriu romàntica?, com ha fet en aquesta pàgina l?amic Francesc Codina, no puc dir que m?estranyi, i fins i tot l?esperava. Però em dol. Sobretot, perquè vol dir que, definitivament, no hi ha nova cultura política, com alguns crèiem que hi hauria. No sé si l?estirada d?orelles de Codina a ?l?opinió publicada? m?inclou o no, però aquest no és el cas. El que crec és que el raonable és que a les crítiques s?hi respongui amb dades i arguments, i no pas amb un ?ara no toca? ??no és hora de cridar el mal temps?, diu Codina- que recorda temps no massa vells. I no ho dic només perquè la lògica de les desqualificacions de la crítica des de la política és ben fàcil de respondre en el mateix pla de poca alçada, apel?lant als compromisos polítics professionals de qui les fa. Ho dic perquè sense crítica no hi ha la dialèctica necessària entre les legítimes exigències del joc de poder i les exigències no menys defensables de la coherència intel?lectual. A més, no és acceptable és que es posin les crítiques de partit ?és a dir, dels qui volen el retorn de l?hegemonia de CiU, com també diu Codina- al costat de les que sempre ens hem mantingut, per a bé i per a mal, en un terreny no pas neutral, però independent de les estratègies i les tàctiques partidistes. En tot cas, i pel que fa a mi, que quedi entès que mai no cantaré el ?tot va molt bé, senyora baronessa? mentre senti olor de socarrim. I si resulta que al final no s?ha cremat res i només era que feien torrades a Palau, doncs no tindré cap inconvenient a dir que m?he equivocat. En tot cas, un altre dia, que avisin.