Quan Rajoy –i altres- fa la trampa indecent de sumar l’abstenció i el vot en blanc al no, s’està inventant un mapa polític català, jo crec que per influència del tòpic basc. Per a Rajoy, a Catalunya hi ha nacionalistes i constitucionalistes, com a Euskadi. Jo crec que de la lectura geogràfica dels resultats del diumenge en surt una Quan Rajoy –i altres- fa la trampa indecent de sumar l’abstenció i el vot en blanc al no, s’està inventant un mapa polític català, jo crec que per influència del tòpic basc. Per a Rajoy, a Catalunya hi ha nacionalistes i constitucionalistes, com a Euskadi. Jo crec que de la lectura geogràfica dels resultats del diumenge en surt una cosa ben diferent. Aquesta és la meva proposta de lectura.
1.- A Catalunya hi ha un vot antinacionalista català, un vot d’oients de la COPE. Aquest sector ha anat a votar i ha alimentat el no. Però aquest sector és un tigre de paper, que fa molta ombra quan l’illuminen des de Madrid, però que pesa el que pesa i arriba on arriba. El referèndum de l’estatut serveix per situar-lo en el seu espai, existent, però marginal.
2.- El vot que s’ha mobilitzat al referèndum és el vot nacionalista. Es veu en la distribució geogràfica de l’abstenció. I aquest vot nacionalista hauria optat pel sí en una relació de tres a u respecte al no. El nacionalisme català realment existent ha optat molt majoritàriament pel sí.
3.- A Catalunya existeix un vot no nacionalista, però tampoc antinacionalista, que en les eleccions alimenta al PSC i que no s’ha sentit cridat a votar en el referèndum, tot i que se li ha ofert la possibilitat de fer-ho en clau espanyola i de suport a Zapatero. No ha estat mobilitzat a favor de l’estatut, però tampoc han aconseguit mobilitzar-lo a la contra els qui es pensen que és un vot antinacionalista, a la basca. Aquest és un vot també abstencionista en les catalanes, que no està motivat per sumar-se a l’onada catalanista, però que tampoc està disposat a sumar-se a una onada anticatalanista. Per tant, no se’ls pot sumar al sí, però encara és més indecent sumar-los al no.
Rajoy fa trampa. L’Estatut ha guanyat i és legítim, segons totes les regles del joc. Si les abstencions se sumen als vots en contra, ni Montenegro seria independent i Aznar hauria tret majoria absoluta mai. Però tots tenim reflexions a fer. El nacionalisme del no ha de pensar quan es va equivocar i no s’hi val –crec jo- despotricar ara del país real i proposar treure els catalans de Catalunya i canviar-los per montenegrins. Però tots els nacionalistes hem de reflexionar –sense dramatismes ni urgències- sobre aquest paquet de vot anacional, que no va contra el catalanisme, però que tampoc hem sabut atreure i que ha alimentat una abstenció un pèl excessiva.
