El que més em crida l’atenció del DVD Confidencialcat és com la federació autodenominada nacionalista va aconseguir vendre el producte abans de regalar-lo. Divendres passat tots els diaris publicats a Catalunya explicaven com a partir de diumenge se’n distribuiria un milió d’exemplars. Però el més curiós és veure com els diaris diuen que CiU ha fet un “documental”. Fins i tot aquells mitjans més afins al tripartit han caigut a la trampa convergent. Insisteixo, aquest vídeo, en cap cas, pot ser o és un documental. En tot cas és un anunci publicitari que es presenta en un format que imita el documental. Fins i tot algun mitjà arriba a dir que és un “elaborat producte professional” i es compara amb un 30 minuts o un documental de la BBC. Per suposat que l’han fet persones “professionals” dels sector audiovisual. Però dient això se’ns vol fer creure que és un autèntic documental, un producte audiovisual que segons defineix l’IEC “té una finalitat informativa, cultural, didàctica, etc.” I aquest és l’autèntic èxit de CiU, de moment, i és que ha aconseguit imitar un gènere de prestigi, com és el documental, i que els mitjans de comunicació no diguin que imita el seu estil, sinó que és un documental “de veritat”. 
Aquesta és una tècnica publicitària molt habitual. Es tracta de construir productes que imitin el format informatiu per donar-li una pàtina de credibilitat. Amb això es pretén amagar o dissimular que et volen vendre un producte, o una idea, darrere un estil o un gènere que estàs acostumat a associar amb la “veracitat informativa”. En premsa, per exemple, és típic veure anuncis que imiten el format de notícia i en què els diaris es veuen obligats a posar que es tracta de publicitat per evitar confusions. També és una tècnica usada en el cinema de ficció, quan es fa servir l’estil del documental per així fer més creïble una història fictícia.
No importa si el que expliquen els de CiU és més o menys semblant a la realitat. No importa si estàs o no d’acord amb el que ens diuen. No importa l’estil que utilitzin. No importa, com també diu algun mitjà, si es tracta d’un “producte seriós”, o sigui, que no utilitza la ironia. No importa si l’hem vist o no l’hem vist. Diguin el que diguin, en cap cas aquest vídeo és un documental perquè la seva funció, totalment legítima i fins i tot original, és única i exclusivament propagandística.