Aquesta celebració de Sant Jordi en dissabte es presenta atractiva i promet un esclat popular de gran magnitud. A part de la festa del llibre i la rosa, en destaca l’espectacle poètic i musical “El català, pont de cultures” que es realitzarà al matí a la Plaça Catalunya de Barcelona i que reivindicarà l’ús del català com a eina d’acollida als nouvinguts. Però la novetat més important de la diada és el macroconcert per la cultura en català que se celebrarà al Palau Sant Jordi de Barcelona. Aquest concert té molts paral•lelismes amb el que l’any 1991 va catapultar el rock català a la popularitat. Amb les entrades exhaurides, Sopa de Cabra, Els Pets, Sau i Sangtraït es presentaren davant la societat catalana dient: “som aquí i no ens ha inventat ningú, portem anys fent feina i ara el gran públic ens coneixerà”. Catorze anys després cap grup d’aquells repeteix i el concert presenta també algunes diferències com que, en aquesta ocasió, no ha estat organitzat per les institucions sinó per la societat civil catalanista, força més consolidada que en aquella època. Hi ha altres diferències com el fet que hi actuaran grups i cantautors valencians com Obrint Pas i Feliu Ventura. Aquests, juntament amb altres com Mesclat s’expressen obertament en clau independentista i recuperen en algunes ocasions referents reivindicatius de l’època de la transició (Al Tall, Esquirols, Ovidi, Lluís Llach...). Tot i la presència en el mateix concert de clàssics consolidats com el mateix Llach i Lax’n Busto trobarem una sèrie de bandes desconegudes pel gran públic que duen a l’esquena centenars d’actuacions en el circuit musical independentista. Concerts organitzats per ajuntaments però sobretot per Casals i organitzacions polítiques. Sense l’Acampada Jove, el Rebrot, la Festa per la Independència, el Senglar, el concert de la Comissió 11 de setembre i molts altres festivals, no hauria arribat aquest cartell del Sant Jordi. Fa catorze anys una generació musical feia el “primer Palau”. Ara, una altra generació més diversa d’estils, més compromesa nacionalment i amb milers de seguidors joves abillats amb l’estelada també farà la seva presentació en societat. El repte per a la música en català és que alguns d’aquests grups desbordin el circuit semialternatiu on s’han forjat i esdevinguin, com succeí amb la nova cançó i el primer rock català, la banda sonora d’una part important de la societat. Dissabte, al Sant Jordi, començarem a sortir de dubtes.
