Barcelona · L'estratègia de la declaració unilateral d'independència, iniciada per Reagrupament, s'ha reforçat amb l'aparició de Solidaritat Catalana. Aquesta ha incrementat el potencial de la "Candidatura Transversal per la Independència" gràcies a connectar de manera més directe amb el moviment de les Consultes i en incorporar Joan Laporta. Però el debilitarà si els problemes per l'elaboració de llistes es fan als mitjans de comunicació i no en privat. El patriotisme s'ha d'imposar a les egolatries.

Per a la via rupturista ara és l'hora de les propostes per a la propera legislatura. Ara és l'hora de marcar les diferències en els grans problemes de Catalunya respecte els partits autonomistes i gradualistes. Aquestes propostes són les úniques que han de difondre's als mitjans de comunicació. Aquestes propostes són les que permetran recuperar els 600.000 votants que l'any 2004 van votar independentista. En cada un d'aquests temes de país cal forçar el debat amb propostes:

a) l'espoli fiscal que s'ha agreujat amb el nou sistema de finançament autonòmic, a causa de la crisi. El dèficit fiscal i la crisi econòmica es retroalimenten i provoquen que Catalunya tingui un 18% d'aturats enfront del 10,4% al País Basc.

b) la degradació democràtica de la política catalana, l'expressió màxima de la qual ha esclatat amb els casos Millet i Pretòria, la punta d'un preocupant iceberg.

c) la minorització de la llengua catalana i de banalització de la seva cultura. La llei espanyola de mitjans audiovisuals és la darrera mostra de l'actuació de l'Estat espanyol.

d) la sentència del Tribunal Constitucional que ha reduït Catalunya a una comunitat autònoma de règim comú i ha mostrat la patètica incapacitat dels partits autonomistes i gradualistes per respondre amb dignitat, mentre un milió de catalans es manifestava.

Les propostes rupturistes exigeixen un canvi de mentalitat i d'estratègia. Durant trenta anys l'Estat espanyol ha tingut la paella pel mànec mentre els partits majoritaris es limitaven a seguir la rutina institucional. El catalanisme majoritari es vantava de "la contribució catalana a l'estabilitat" de l'Estat espanyol. Cal retornar a la "tensió democràtica" amb l'Estat espanyol com va fer Solidaritat Catalana fa un segle. S'ha d'acabar amb l'oasi català i Espanya ha de tornar a patir el "problema catalán".

L'estratègia unilateralista del segle XXI té dues potes. Per un costat la internacionalització: ha de treure els drets de Catalunya del marc espanyol i portar el conflicte entre Catalunya i el Regne d'Espanya a les institucions mundials. El poble català ha d'oblidar-se d'aliats espanyols, de recuperacions constitucionals i d'interpretacions favorables de la Constitució espanyola com fan els partits autonomistes i gradualistes. Les propostes per a la propera legislatura han d'apel·lar a la legalitat internacional sobre els drets dels pobles. Les Nacions Unides tenen mecanismes per fer prevaldre els drets del nostre poble. En aquest sentit els contactes internacionals i l'accés als mitjans de comunicació mundials de Joan Laporta garanteixen que l'acció de la Candidatura per la Independència no quedarà resclosa a l'hemicicle del Parc de la Ciutadella.

L'altra pota és la combinació de les mobilitzacions amb l'acció política. Per aquesta raó és tant important la connexió del moviment de les Consultes amb la candidatura transversal. Si el Regne d'Espanya fos un país democràtic com el Canadà l'actuació institucional dels partits seria suficient per arribar a la independència. Allà la Cort Suprema canadenca va reconèixer el dret dels quebequesos a decidir. En canvi el Tribunal Constitucional espanyol tracta la ciutadania catalana de subespècie. Si Espanya fos un país democràtic com els Estats Units n'hi hauria prou amb un Moviment dels Drets Civils com el que va encapçalar Martin Luther King per eliminar la segregació racial. Perquè a Amèrica del Nord els representants polítics no poden ignorar la voluntat popular expressada en marxes i manifestacions. En canvi, a casa nostra, tres dies després de la manifestació del 10 de juliol, contra el clam per la independència al carrer, el Parlament es feia enrere en la convocatòria de la Iniciativa Popular per la Independència.

En cada un dels quatre grans temes de país s'han de fer propostes que combinin la internacionalització, l'acció política i les mobilitzacions. Aquestes propostes marcaran la diferència respecte els partits del sistema establert. Per exemple la proposta de la Candidatura transversal per combatre l'espoli fiscal que exposarem en un proper article obligarà Convergència i Unió a explicar quins passos farà per aconseguir el Concert Econòmic que reclama. També forçarà Esquerra a desmarcar-se del sistema de finançament autonòmic que va presentar de manera tant triomfalista el juliol de l'any passat. Centenars de milers d'electors veuran que hi ha alternatives a continuar la rutina dels partits polítics establerts, alternatives que ens porten a la proclamació de Catalunya com Estat de la Unió Europea