Barcelona · Quan la campanya electoral esdevé un espai impune a la mentida, la democràcia es degrada. Les afirmacions  i els gestos en matèria migratòria de la candidata del PP a la Presidència de la Generalitat no ajuden a una discussió publica seriosa sobre un dels principals reptes que tenim plantejats totes les societats europees com és el de la convivència de persones d'origen diferent en una mateixa societat. Entre un discurs de caràcter exclusivament moral en el que sovint s'instal·la determinada esquerra i la mentida de la dreta espanyola, ha de ser possible deliberar durant les properes setmanes sobre com hem d'encarar els problemes i les oportunitats que la nova immigració ens genera.

No serà fàcil. Hem vist com en algunes de les democràcies més avançades del Vell Continent, les propostes xenòfobes guanyen representació popular. De ben segur que aquest auge s'explica per l'acumulació d'errors en determinats plantejaments, però també per la manca de coratge polític alhora de governar les transformades societats per un intens flux migratori.

No parlar d'immigració en temps electoral és un error i un exercici de superioritat moral elitista, que només acaba reforçant als extremistes. Entendre les raons que expliquen el rebuig als nouvinguts per part de sectors importants del país, especialment dels més populars, em sembla imprescindible. Però entendre les raons vol dir  resoldre les causes profundes que provoquen aquest rebuig i no pas fer funcionar la màquina dels tòpics i la mentida. Algunes d'aquestes causes, segurament, les més significatives, no tenen res a veure amb la immigració: dèficit fiscal, i serveis públics col·lapsats crisi econòmica i atur, model productiu i necessitat de mà d'obra poc qualificada, fracàs escolar i fre de la mobilitat social,...i altres són responsabilitat de qui ha gestionat la política de control dels fluxos migratoris entre finals dels 90 i ben entrats els primers 2000. El PP de Sánchez-Camacho, Fernández Diaz i Garcia Albiol hi té molt a dir. Fou quan governava el PP quan es produïren les entrades d'immigrants més importants i descontrolades de la darrera dècada.

Sabíem que en temps de crisi, amb importants taxes d'atur, amb determinats serveis públics saturats, i amb enormes inseguretats sobre el futur col·lectiu, la temptació de convertir la immigració en boc expiatori seria massa temptadora. Esperem que els electors no facin cas als profetes de la mentida.