Si estem d’acord que la persistència de la violència armada era el punt més dolorós de la política basca i el punt més feble de la democràcia espanyola, l’anunci de la treva d’ETA assenyala la data històrica més important des de la seva recuperació a finals de la dècada dels setanta. I vull afegir encara Si estem d’acord que la persistència de la violència armada era el punt més dolorós de la política basca i el punt més feble de la democràcia espanyola, l’anunci de la treva d’ETA assenyala la data històrica més important des de la seva recuperació a finals de la dècada dels setanta. I vull afegir encara que si bé és raonable que es vulgui ser prudent sobre la concreció futura de l’anunci i del procés que ara s’inicia al País Basc, de cap manera penso renunciar a la immensa felicitat que sento per aquesta notícia i per l’alleujament que sé que avui senten tots els meus amics bascos.
Efectivament, al País Basc avui s’ha produït un gran alliberament de les diverses lleialtats personals que havien arribat a entrar en una tensió pràcticament insuportable. Parlo de les lleialtats ambivalents dels qui volien sincerament la pau però que no podien renunciar la memòria i la fidelitat als que havien lluitat en circumstàncies gens democràtiques. Parlo de les lleialtats contradictòries dels que havien estat víctimes directes o indirectes d’una violència armada cada vegada menys política i més absurda i que alhora no volien renunciar, tampoc, a la lluita per un país lliure. Parlo de la lleialtat dolorosa als propis familiars empresonats i als qui treballaven per la reconciliació.
I és que, en contra de la visió que alguns han propugnat d’una societat dicotòmica, al País Basc no ha estat mai dramàticament dividit per barris amb una tanca al mig ni en dos bàndols vivint d’esquena l’un de l’altre, com a Irlanda, sinó que ha estat una comunitat dividida sobretot en i per les consciències. Quants retrobaments no es faran realitat avui mateix? Quantes reconciliacions no començaran abans que la política n’indiqui els camins?
Avui al País Basc s’alliberarà una gran tensió emocional. La gent plorarà d’alegria, deslliurada de les amenaces i deslliurada de la manca de futur personal i polític. Avui al País Basc s’han obert les portes del cel, ni que el camí per entrar-hi encara sigui llarg.