Barcelona · Sorprèn l'esforç del Govern en negar l'incompliment de l'Estatut i en carregar brutalment contra la posició de CiU en relació al nou sistema de finançament.

 

Les crítiques a l'acord de finançament acceptat pel govern del país són prou clares: ni el terminis que es marcaven a l'Estatut es respecten, ni els criteris de ponderació de la població que es contemplaven (immigració, costos diferencials, població en risc d'exclusió) s'incorporen, ni el principi d'ordinalitat (que Catalunya no perdi posicions en el rànquing de Comunitats Autònomes) es compleix. No són aquests arguments de partit. Són fets prou contrastats, que tant gent d'ERC ,com alguns dels economistes més lúcids del país han denunciat, no només la gent de CiU.

Després podem valorar si l'acord és bo o no; si avança en la solució del dèficit fiscal del país; si un govern diferent hagués pogut assolir un millor acord o no; si aquest acord tindrà millors resultats que  allò assolit l'any 2002 per CiU. I seria legítim, i intel·ligent, que el govern defensés que aquest acord és el possible, el millor vistes les circumstàncies; que la urgència financera del govern demanava tancar l'acord; que l'estabilitat dels governs català i espanyol depenia del mateix, però també, que tot seguit recordés que l'Estatut no s'estava respectant i que el Govern mantenia l'exigència del seu ple compliment. I des de CiU continuaríem essent crítics. Clar que sí. s la nostra obligació. Però el Govern seria més honest, més rigorós i més coherent, amb la gent que ha votat els partits que li donen suport  i amb el conjunt del país.


Fer-nos creure que l'Estatut s'ha respectat expressa la feblesa política del Govern. Afirma el Vice-president que el Govern està més fort i unit que mai, però si fos així, ni s'hagués atacat a CiU de la manera que s'ha fet, ni s'hagués mantingut una posició política que fes compatible l'acord i la defensa de l'Estatut.

D'aquest acord en surt tocat l'Estatut, segurament en allò que era més imprescindible per a les necessitats presents i futures del país. No ha calgut esperar a la sentència del Tribunal Constitucional. S'ha fet la feina des d'aquí. El principi d'ordinalitat que implicava donar-li la volta als acords del 93, 96 i 2002, i que justificava l'Estatut, en la mesura que subvertia el sistema de solidaritat ja no necessitarà ser ajustat pel TC.

El pànic a perdre les properes eleccions explica la seva reacció i la lògica negociadora del govern.

El rei va despullat.