Barcelona · El Parlament de Catalunya va aprovar ahir la Llei de l'occità de l'Aran (oficialment, Llei de l'aranès), una molt bona notícia que ha de ser una premonició de com hauran de ser les relacions entre aranesos i catalans en una futura -i esperem que propera - Catalunya independent. Relacions de respecte i igualtat entre els ciutadans i ciutadanes d'ambdues nacions, catalans i occitans, que han d'incloure necessàriament, tal com demanem ara per nosaltres, el reconeixement del dret a l'autodeterminació per als occitans de lAran.

Queda encara molta cosa a fer per desenvolupar la llei aprovada ahir perquè no quedi en mera declaració de principis: presència de l'aranès als mitjans de comunicació públics i privats, reforçar la immersió lingüística en l'occità de l'Aran a l'escola, ús públic de l'occità de l'Aran, atenció en l'occità de l'Aran als serveis públics i comerços, retolació, dret a l'ús de l'occità de l'Aran a la justícia- Gairebé tant com li queda al català a la resta del territori administrat per la Generalitat de dalt, i no diguem ja a la resta dels Països Catalans (ara com ara, des del punt de vista legal està millor l'occità a l'Aran que per exemple el català al País Valencià, la Franja sota administració aragonesa o la Catalunya del Nord i l'Alguer).

I la recent sentència del Tribunal Constitucional espanyol retallant, encara més, l'Estatut que van aprovar les Corts espanyoles -i més retallades que ja anuncia la Defensora del Pueblo, espanyol esclar- és una greu amenaça que no pot deixar tranquils ni occitans de l'Aran ni catalans pel que fa als nostres drets lingüístics. No en debades el Tribunal Constitucional espanyol va posar en el seu punt de mira, com a objectiu principal a torpedinar, les llengües minoritzades al Regne d'Espanya i els drets lingüístics dels catalans i, de retruc, dels occitans de l'Aran sota administració de la Generalitat de dalt.