Dimecres vinent, 25 d'octubre, hi ha convocat el Ple del Parlament Europeu per abordar el procés de pau al País Basc. És un esdeveniment d'una importància extraordinària, i més tenint en compte l'oposició que d'entrada va plantejar el PP espanyol a la iniciativa. Per arribar-hi, no solament el PSOE actualment governant al Regne d'Espanya sinó també l'esquerra abertzale basca han fet un llarg camí. És el que va de considerar el conflicte com a problema només espanyol –PSOE– o basc –Batasuna– a reconèixer que requereix mediacions internacionals per arribar a bon fi. Fins a la declaració d'Anoeta, quan es plantejava a dirigents de l'esquerra abertzale la necessitat d'internacionalitzar el conflicte per trobar-hi una sortida democràtica, la resposta era que aquest és un problema del País Basc que han de resoldre els bascos. A partir d'Anoeta, quan Batasuna va proposar noves vies per resoldre el conflicte, es va produir un fet que ha estat poc destacat: els dirigents de l'esquerra independentista basca van començar a parlar-ne com d'un conflicte europeu, en què Europa s'hi havia d'implicar. Aquest procés d'internacionalització no va sorgir com un bolet sinó que s'ha covat –com la resta de les propostes de Batasuna– al llarg dels darrers anys. Una mostra ben visible, i també poc destacada pels mitjans, va ser la Conferència internacional pels drets del pobles que es va fer a Donosti el desembre del 2002.
La va organitzar Udalbiltza-Kursaal (el sector de l'assemblea d'electes bascos que va mantenir la seva relació amb l'esquerra abertzale i que poc després el jutge Garzón va il•legalitzar, enviant el seu president i alguns dels electes a la presó). Un català, Fèlix Martí, formava part de la Comissió d'Honor, juntament amb una experta hawaiana, un quebequès, una dirigent del governant Congrés Nacional Africà (Sud-Àfrica) i el secretari d'Estat d'Idaho (Estats Units d'Amèrica). S'hi van reunir experts constitucionalistes i polítics de renom de tot el món, i una de les sessions va estar dedicada als drets dels pobles en el projecte de Constitució Europea. Una altra fita a destacar va ser la constitució, ara fa un any al Parlament Europeu, del Grup de suport al procés basc, del qual n'és copresident l'eurodiputat d'ERC, Bernat Joan. L'esforç de l'esquerra abertzale en aquest sentit té un nom propi: el seu responsable de relacions internacionals, Joseba Álvarez. Ara queda per veure quin serà el resultat del Ple, on les forces es presenten molt igualades: els grups Socialista, Liberal, Esquerra Unitària i Verda, i els Verds (371 diputats) donen suport a una proposta favorable al procés de pau.
El Partit Popular Europeu (264 diputats), després d'haver-se desmarcat dels seus homòlegs espanyols, quan s'oposaven al debat, ha presentat una proposta molt reticent respecte del procés de pau, que recull molts dels arguments d'aquests, sobretot respecte a la inviolabilitat de les fronteres interiors a la Unió Europea, una qüestió que podria retreure alguns eurodiputats en el seu suport al procés de pau. La resta de grups (85 diputats: Grup Independència/Democràcia i Unió per l'Europa de les Nacions) no han definit encara el sentit del seu vot. No és cap secret que, al Parlament Europeu, el vot està condicionat per moltes variants, a part de la disciplina de grup.
Els populars espanyols, per exemple, ja han dit que compten amb el vot de la socialista Rosa Díez, de qui el portaveu del PSOE al Parlament Europeu ha reconegut que no participa en la vida del seu grup. Sigui quin sigui el resultat, però, aquest debat és un pas transcendental per a la consolidació del procés de pau. Encara que n'hi ha d'altres (presos, legalització de Batasuna, front judicial, constitució de la mesa de partits...) que cal fer sense més vacil·lacions. El ple europeu també hi pot ajudar.