Estic convençut que de tots els desigs que formula la gent en aquestes dates nadalenques, els nacionalistes ens en reservem, almenys un!, a enfortir la fe en el país. Jo seguiré demanant la lluna, evidentment, però com que tinc ganes de treballar tocant de peus a terra vull demanar un espai.
L’any 2006 poden passar diverses coses. Una, per exemple, és que no s’aprovi el nou estatut. Si això passés, que pot passar, obliga al nacionalisme català a revisar-se. Ara ja hem pactat tots amb el govern de l’estat espanyol; tots ja hem estat al govern de la Generalitat; i tots tenim un balanç, on no penso entrar ara. Simplement ho dic perquè són elements que poden facilitar la tasca de fer taula rasa i començar a parlar. Segurament no ho han de fer els líders dels partits, immersos en el dia a dia polític. Però algú ho haurà de començar a fer i crec que en som uns quants disposats a intentar-ho, i no només del món de la política sinó del sindical, estudiantil, periodístic, cultural…
A més, penso que seria interessant ser atrevits i gosar trencar alguns tòpics. Tòpics que tal com jo ho veig no ens juguen a favor: Algú em pot explicar, per què durant tants anys ningú ha manifestat públicament que per ser jove i independentista –com jo- no cal haver d’assumir el pes d’altres ‘etiquetes’ com: ser d’esquerres, pro-palestí, pro-saharaui, anti-globalització i un llarg etcètera?
Amb aquesta pregunta, que és provocativa, no m’estic posicionant ideològicament. Però tinc ganes de fer-ho, o almenys de discutir si per ser jove i independentista cal fer-ho. Bon Nadal.
