No tothom celebra com cal l’anunci per part d’ETA d’un alto el foc permanent. Fins i tot es pot preveure que el procés de pau que ara s’inicia comptarà amb algunes oposicions notables. La primera reacció del Partit Popular manifesta que no es poden felicitar perquè temen que entrin a l’agenda política espanyola qüestions que ell No tothom celebra com cal l’anunci per part d’ETA d’un alto el foc permanent. Fins i tot es pot preveure que el procés de pau que ara s’inicia comptarà amb algunes oposicions notables. La primera reacció del Partit Popular manifesta que no es poden felicitar perquè temen que entrin a l’agenda política espanyola qüestions que ells havien anatematitzat: el procés d’autodeterminació d’Euskal Herria i l’acceptació de les opcions polítiques que defensin pacíficament la independència del poble basc. La cúpula del Partit Popular està més preocupada pel manteniment de l’actual model d’estat unitari i per la condemna als nacionalismes diferents de l’espanyol que per la fi de la violència. Fins i tot sembla que els disgusti un nou escenari polític que no els permetrà criminalitzar idees polítiques amb l’habitual acusació de collaboració amb banda armada. Els dirigents del Partit Popular han insistit en el caràcter exclusivament terrorista d’ETA i s’han negat a reconèixer la dimensió política de l’organització armada. En conseqüència, s’han negat de manera inflexible no només a qualsevol diàleg amb ETA sinó a participar en les diverses iniciatives dels grups que han treballat per la pau a la societat basca. Quan repeteixen que no es pot pagar cap preu polític per la pau, pretenen impedir els procediments democràtics per a solucionar conflictes i opten per un integrisme irracional. Hi ha altres sectors que poden distanciar-se del procés de pau: algunes associacions de víctimes del terrorisme. La crueltat de les experiències viscudes els fa sentir qualsevol proposta de diàleg amb ETA com un risc de banalitzar els assassinats o d’afeblir l’acció de la justícia. Malauradament aquestes associacions han sigut manipulades ideològicament i política pel Partit Popular i pels mitjans de comunicació propers. S’han convertit en collectius que incideixen en el debat polític ocupant un espai que no els pertoca. El fet d’haver estat víctimes no els garanteix cap lucidesa en l’àmbit polític. Més aviat passa el contrari: insisteixen en la naturalesa maligna dels terroristes i en demanen càstigs exemplars sense rebaixes. En un previsible procés de pau és probable que els seus criteris no s’inclinin a favor de la reconciliació. Des del conjunt de la societat se’ls hauria de fer entendre que, per honorar els seus morts i curar les seves ferides, el millor que poden fer és acceptar un estratègia negociadora que faci desaparèixer definitivament les violències. També se’ls hauria de convèncer que deixessin de tutelar la dinàmica política que, en societat democràtiques, correspon als partits polítics i a les institucions.
Potser tindrem la sort d’assistir a un relleu a la cúpula del Partit Popular que permeti un discurs allunyat de la insensatesa i la demagògia. Potser podem aspirar a un canvi d’actitud de les associacions de víctimes que fins ara han anat a remolc del Partit Popular i que podrien optar per un perfil de discreció, de no bel.ligerància i de comprensió de les mesures que afavoririen la reconciliació.
