Quan es tracta de publicar resultats d’enquestes o estudis d’opinió, la norma a la nostra societat és que es manipulin els resultats o la lectura d’aquests resultats. L’últim cas flagrant de delicte informatiu al respecte és la informació apareguda als diaris sobre l’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (que potser no s’ha lluït gaire a l’hora de fer-ne la difusió). Els periodistes, àvids de “notícia”, i, si pot ser, maliciosa, han escrit barbariats com ara “Si usted tiene dinero es catalanista” (El País), “El vot identitari va per classes” (Avui), o bé, més moderat, “El PSC guanya més vots a les classes mitjanes i baixes i CiU, a les altes” (El Punt). Mirem què diu l’informe de l’enquesta d’opinió del CEO en què suposadament es basen aquestes conclusions: “Tanmateix, com en el cas de la simpatia de partit, tampoc hi ha una correlació clara entre l’eix de nivell de vida a l’opció política escollida a les passades eleccions al Parlament de Catalunya.” (http://www.idescat.net/cat/idescat/estudisopinio/?r=375).
Perquè, de fet, les diferències que surten en aquesta enquesta són estadísticament poc significatives. És a dir, no permeten extreure aquestes conclusions que s’han dedicat a escampar amb desmesura tots els diaris. De fet, si agafem baròmetres anteriors, segurament trobaríem més dades per distribuir el vot per classes socials que no pas mitjançant aquest informe.
Tanmateix, no estic segura que el Centre d’Estudis d’Opinió hagi fet gaire per desmentir aquestes barbaritats, vist que tampoc no queda clar per quin motiu cal preguntar coses a la gent que es poden saber gràcies a enquestes molt més fiables com ara el Panel sobre condicions de vida que realitza la Fundació Jaume Bofill, i on es fa un seguiment amb dades objectives de les condicions econòmiques de les persones, i a més se’ls pregunta pel vot. O bé podríem fiar-nos força de l’anàlisi que es pot fer correlacionant el vot i les rendes de les unitats censals. En canvi, al CEO se li ha acudit fer una enquesta d’utilitat dubtosa, en què no apareixen a l’informe (que no vol dir que no se sàpiguen) els factors d’edat, per exemple, decisius pel que fa a la renda, l’orientació del vot, i també pel que fa a l’origen territorial (nascuts o no a Catalunya).
D’altra banda, pot semblar un fet anecdòtic, però en rigor no ho és gens, que en les barres que representen gràficament la distribució del vot per renda estiguin en vertical, i no en horitzontal, com seria lògic. En vertical, sembla que com més amunt queda situat el partit, més renda hagin de tenir les persones.
És cert que si hom s’hi fixa és evident que no va així i que les dades no permeten treure conclusions taxatives. Però en tot cas, reforça gràficament la desbarrada dels enunciats periodístics. Heus aquí unes dades cuinades i ben servides amb una desmesura de ketchup que n’amaga els ingredients.