Barcelona · Des de l'experiència de la Solidaritat Catalana no ha faltat qui ha defensat la necessitat de reedició d'una mena de front patriòtic que, per sobre de divisions ideològiques, tingués com a única preocupació la qüestió nacional.


Formulat de diverses maneres, el front patriòtic és una idea constant en el nacionalisme català, rarament reeixida però sovint plantejada. Llegit en la seua literalitat, l'article 'Patriotisme i dignitat' publicat el passat dissabte a l'Avui per Joan Carretero sembla plantejar la necessitat d'una nova versió d'aquest front patriòtic, ara amb l'objectiu de promoure la declaració unilateral d'independència per part del parlament autonòmic de Catalunya. Per a alguns sectors del nacionalisme català, aquesta aposta no necessita cap justificació perquè intuïtivament, i sentimentalment, és la que apareix com a més lògica.

Massa sovint, però, les intuïcions i sentiments no són garantia d'èxit dels projectes polítics, sinó més aviat al contrari, sobretot quan tractem problemes complexos amb visions falsament binàries i simplificades de la realitat. Un front patriòtic d'aquesta naturalesa seria, com demostra la història, un artefacte polític inestable per definició. Per molts que hi haja qui s'enteste a cantar-li les absoltes, l'eix esquerra-dreta continua estructurant els sistemes polític de bona part dels països del món, i també del nostre.

Trascendir-lo en pro d'un objectiu nacional de més abast pot ser convenient i fins i tot en un moment determinat, necessari. Però per tenir èxit una maniobra d'aquesta naturalesa, cal que es faça amb garanties d'èxit, plantejant-se un objectiu i amb capacitat per assolir-lo. Dit en altres paraules: una candidatura d'ampli espectre per declarar la independència unilateralment només tindria sentit si fos per guanyar amb majoria absoluta les eleccions i, efectivament, declarar la independència.

En qualsevol altre escenari, aquesta mena de coalició es veuria abocada a la inestabilitat i la divisió. s ben legítim voler constituir un partit independentista de centre-dreta, el que és més qüestionable és voler fer passar bou per bèstia grossa i emprar la idea de front nacional com a coartada. Una operació política d'aquesta naturalesa hauria de ser quelcom de molt més abast, i estar basada en una lectura atenta de la realitat per tenir alguna garantia d'èxit.