El proper dia 18 de juny, els ciutadans de Catalunya estem convocats a expressar la nostra voluntat en el referèndum convocat per l’aprovació del nou Estatut. Remarquem que la cita a les urnes no és un plebiscit, com pretenen determinades formacions, a favor o en contra del president Maragall i el seu tripartit, tan sols hem de manifestar-nos sobre el text estatutari. El proper dia 18 de juny, els ciutadans de Catalunya estem convocats a expressar la nostra voluntat en el referèndum convocat per l’aprovació del nou Estatut. Remarquem que la cita a les urnes no és un plebiscit, com pretenen determinades formacions, a favor o en contra del president Maragall i el seu tripartit, tan sols hem de manifestar-nos sobre el text estatutari.
Les diverses opcions són prou conegudes, PSC, CiU, ICV-EUA i diverses associacions estan a favor del ‘sí’. D’altra banda, PP, ERC i moltes entitats nacionalistes, des de posicions oposades, demanen el vot negatiu. És paradoxal que molts d’aquests votants del ‘no’ volen fer-ho de manera testimonial, com a protesta pels retalls fets al projecte acordat pel Parlament català el passat 30 de setembre i també per demostrar el rebuig a les actituds anticatalanes produïdes arreu de l’estat, però desitgen realment que el resultat final sigui una aprovació justeta. Preocupa el fet que es pot canviar de vot tan sols per obtenir la gestió de l’aeroport del Prat, cosa important, però no tan decisiva com un conjunt de normes que marcaran el futur del país.
Personalment, després d’analitzar les evidents millores que té sobre l’anterior Estatut, que repercutiran, sens dubte, en el benestar social dels catalans, considerant també el desprestigi que tindria per Catalunya el rebuig del projecte, sense cap mena d’avantatge, tot i que voldria més llibertat d’acció pel nostre país, aposto per un ‘sí’ conscient i meditat. Ja sé que és discrepar de moltes doctes opinions expressades en aquesta mateixa tribuna, però a vegades els savis també es poden equivocar.
