Les noves generacions coneixen la brutalitat de la repressió franquista per estadístiques sobre condemnes a mort i de presó així com per la descripció genèrica de les tortures, les condicions miserables de les presons i dels camps de concentració. Una visió de casos puntuals és necessària per a comprendre encertadament el món del franquisme victoriós i la seva persecució de tot element potencialment hostil. Els assassinats comesos pels falangistes durant la guerra i les dures i ominoses sentències dels tribunals franquistes, després de la seva victòria, perseguien el mateix objectiu: sembrar terror i docilitat en un ambient advers.

Descriurem dos casos viscuts de molt a prop. El primer, Febrer de 1939. La víctima A.M.B. de 56 anys, botiguer molt conegut a Girona per la seva activitat gremial i els seus ideals republicans, des de la seva joventut, en una societat conservadora amb forts estrats reaccionaris i carques. Sense ostentar mai càrrecs públics, llevat del d’efímer compromissari a les eleccions de President de la República, ni activitat política. Durant la guerra civil treballà en l’ajuda als refugiats procedents de zones republicanes ocupades pel bàndol feixista, sense cap crítica per part de cap sector de la societat. Les tres etapes del seu procés revelen el baix sostre de molts dels sicaris del franquisme així com la crueltat i arbitrarietat que reinava durant la represió.

Primera etapa. Un escamot de quatre persones, integrat per policies i fallegir. El policia vacil.la i finalment accedeix. Constava en la declaració que el detingut es manifestava republicà, catalanista, masó i realitzà activitats politíques revolucionàries -sense mencionar quines –contràries al “Glorioso movimiento nacional”. El detingut exposa que ni havia estat masó ni havia realitzat activitats revolucionàries i que no volia efectuar cap manifestació falsa. El policia li clavà un mastegot i li ordenà, imperativament, que firmés, afegint amb sorna “con mentira o sin ella”. El legir. El policia vacil.la i finalment accedeix. Constava en la declaració que el detingut es manifestava republicà, catalanista, masó i realitzà activitats politíques revolucionàries -sense mencionar quines –contràries al “Glorioso movimiento nacional”. El detingut exposa que ni havia estat masó ni havia realitzat activitats revolucionàries i que no volia efectuar cap manifestació falsa. El policia li clavà un mastegot i li ordenà, imperativament, que firmés, afegint amb sorna “con mentira o sin ella”. El detingut firmà i passa a la presò on se li anuncià que seria jutjat per un Consell de Guerra. La familia es mou cercant benevolença. Temia el pitjor, s’havien dictat sentències de mort a persones sense activitat política destacada però molt odiades pels falangistes per ésser persones valuoses i conegudes. Un mal exemple. Truquen moltes portes esperant l’àngel salvador, finalment, aquest apareix en la forma més inesperada. Un simple consell savi i molt encertat: com el seu familiar compareixeria en judici, integrant un grup d’una trentena de persones, d’una durada màxima de quatre hores, convenia anar al judici un dia que hi haguessin acusats de molts crims abominables de sang-els mesos que seguiren al 19 de Juliol del 36 es cometeren molts crims, davant la impotència de la Generalitat- per als quals es requeria i s’imposava la pena de mort. L’atenció del tribunal es centraria en aquests acusats. La resta de reus rebria notes de notable: dotze anys, notes d’aprovat: trenta anys, amb algun excel.lent: absolució. La familia de l’acusat reïxí en les seves gestions per a convertir en realitat el consell rebut. Tercera etapa. A l’acusat de “republicà, separatista i masó” li tremolaven les cames quan comparegué davant del Tribunal. El seu esperit s’asseranà quan llegiren les acusacions d’assassinats múltiples contra una dotzena de persones seguides de la peticions de pena de mort. Es sentia com una insignificància que es trobava allí per simple casualitat. Arribà el seu torn, escoltà una breu acusació seguida d’una petició