La rentrée d’aquest proper mes de setembre, que iniciarem amb la commemoració de la festa nacional del dia 11, ens permetrà veure la nostra capacitat de decisió pels propers quatre anys de vida social, cultural i política de Catalunya. La convocatòria d’eleccions pel dia 1 de novembre és lògicament el fet fonamental. Constatarem els efectes dels tres anys de tripartit i de les ferides deixades en el món catalanista, sobiranista o nacionalista, com se li vulgui dir, en el procés d’elaboració i d’aprovació del nou Estatut. Caldrà veure a partir de quin programa de govern s’aplica el nou text, com se’n veuen les virtualitats i limitacions i, en tot cas, com encara queda obert el camí d’una millor institucionalització de les relacions entre Catalunya i l’Estat en el futur. Seria un greu error considerar tancat el procés i suposar, per exemple, que l’afirmació nacional i les polítiques socials són fenòmens contraposats o independents. Només des d’un Parlament nacional que ho sigui de veritat es poden tenir el recursos i les competències per emprendre polítiques socials realment efectives. Però apart de les eleccions i de les seves conseqüències hi ha d’altres fets importants aquesta tardor. El mes d’octubre es presentarà el preprograma de la fira de Frankfurt del 2007, en la qual la cultura catalana serà la cultura invitada. Caldrà veure com s’aprofita aquesta invitació per projectar internacionalment l’especificitat de la nostra producció cultural escrita. També es començaran a configurar els projectes i a ocupar els espais que controlaran la televisió digital terrestre a partir de l’apagada analògica i, per tant, els que disposaran dels mitjans per configurar l’opinió pública catalana i la nostra cultura popular. No podem deixar passar tots aquests fets com a espectadors o purs analistes externs. Cal implicar-s’hi i, cadascú des del seu lloc, demostrar que tenim voluntat d’incidir en les decisions que conformaran el nostre futur.