Barcelona ·
El procés polític endegat amb l'elaboració del nou Estatut i la incapacitat dels successius govern tripartits ens ha dut al cul de sac en el que s'ha instal·lat des de fa mesos la política catalana. Tot plegat resta pendent d'una sentencia del Tribunal Constitucional que no acaba d'arribar i d'un acord en matèria de finançament que sembla estar més en mans de Zapatero i la crisi econòmica, que no pas en mans del President Montilla.
Dues qüestions fonamentals que marcaran l'agenda més immediata, que repercutiran en les relacions entre els partits i que condicionaran l'evolució del país durant uns quants anys. I dues qüestions que, tal com s'han plantejat fins ara per part del Govern del país, depenen més de decisions de tercers que no pas de la voluntat de Catalunya, expressada pel Parlament i representada pel President. La sensació és que hem deixat de controlar la història, de governar els esdeveniments. Seran els altres els que decidiran per nosaltres. Després es reaccionarà, amb encert o no, ja es veurà. Però la iniciativa ha deixat d'estar en mans de Catalunya.
La responsabilitat del President, el Govern i els partits que li donen suport al Parlament és enorme. La feblesa estructural del tripartit respecte el Govern espanyol, que no és altra que els límits evidents dels socialistes catalans a l'hora de prendre decisions reals que puguin afectar a l'estabilitat del Govern del PSOE, no es pot suplir amb un exercici retòric. Hi ha qui es sorprèn del discurs del President davant el govern espanyol. N'hi ha qui n'elogia la seva fermesa. Fins i tot hi ha qui diu que Montilla ha anat més enllà del que mai havia fet el President Pujol. Probablement Montilla diu, senzillament, el que ha de dir el President de la Generalitat. Però la retòrica de la fermesa mai ha estat suficient. Potser ha servit per a quedar bé a casa i tranquil·litzar algunes males consciències, però sempre ha fet falta alguna cosa més. Davant la LOAPA, davant la sentència del Tribunal Constitucional sobre la immersió lingüística, quan es va posar en marxa Televisió de Catalunya. I ens en vàrem sortir.
Som molts els que aquests dies estem recomanant la lectura de l'excel·lent dietari de l'advocat vilanoví Amadeu Hurtado (Vilanova i la Geltrú 1875-Barcelona 1950), " Abans del sis d'octubre", editat per Quaderns Crema. Són masses coses les que explica Hurtado sobre aquells mesos de l'any 1934, que ens recorden a l'actualitat. La retòrica gesticulant del partits, el passotisme de la gent, l'esquerranisme infantil i acomplexat davant l'esquerra espanyola, la manca de rigor jurídic en la defensa de l'autogovern, els complexes del President...
