Barcelona · La incapacitat del Tribunal Constitucional per dictar una resolució pretesament "tova" sobre l'Estatut ha fet saltar totes les alarmes en l'opinió pública i els partits polítics de Catalunya. I, amb tot, és evident que ha tingut, almenys, un conseqüència eminentment saludable: a hores d'ara fins i tot els més optimistes entenen que, amb sentència o no, i predominin magistrats "progres" o "conservadors", l'Estatut està condemnat. L'Estat espanyol està disposat a permetre, com un fet absolutament normal, que la decisió d'un tribunal estigui per damunt de la voluntat expressada democràticament pels catalans i les catalanes.

Tal com està el panorama, doncs, el que tocaria és que la ciutadania rebés un missatge de lideratge, confiança i fermesa per part del conjunt de forces polítiques de tradició catalanista amb representació al Parlament, formin part del Govern de Catalunya o estiguin a l'oposició. El problema és que els partits que van demanar el suport a l'Estatut després de la seva retallada, protagonitzada per Mas i Zapatero, aposten per propostes que, a aquestes alçades, no tenen ni credibilitat ni la més remota possibilitat d'èxit: la renovació del Tribunal Constitucional i la modificació de les seves normes de funcionament. A la pràctica, doncs, s'opta per fer un brindis al sol creuant els dits per tal que la sentència no es doni a conèixer abans de les properes eleccions al Parlament de Catalunya. I després ja es veurà.

Catalunya no es pot permetre una aixecada de camisa d'aquestes característiques per part dels seus dos principals partits polítics. Ha quedat demostrat que el marc autonòmic no dóna per més. Si PSC i CiU no són capaços de reconèixer aquest fet tan elemental estaran signant la seva acta de defunció des del punt de vista de la credibilitat nacional. No es lícit que, tant l'un com l'altre, mirin de fugir d'estudi sense aclarir, abans de les eleccions al Parlament, quina alternativa plantegen per fer-nos sortir del atzucac present. I això, malauradament, és el que assagen de fer -amb impunitat i amb l'aplaudiment general de la gent d'ordre.

Ara és l'hora d'avançar cap a l'exercici del dret a decidir, tal com ha defensat històricament Esquerra. Ens cal una resposta nacional digna d'aquest nom, no pas una nova fugida d'estudi que quedarà superada pels esdeveniments d'aquí a quatre dies. I els qui creguin que n'hi ha prou amb nedar i guardar la roba al final prendran mal.